El procés de confecció de les llistes electorals de CiU i ERC per al Congrés dels Diputats ha demostrat fins a quin punt els dos partits tenen, per motius ben diversos, dificultats per obrir-se a la societat civil. Una intenció, la d’atansar-se a una societat civil que, en el cas de la sobiranista, està a més en ebullició en els darrers mesos, que uns i altres havien confessat.
Esquerra va acceptar en la seva conferència nacional del passat 20 d’octubre incloure esmenes al document oficial per tal que quedés fixada la intenció del partit d’obrir-se a plataformes com Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret a Decidir o el Cercle d’Estaduis Sobiranistes. Joan Carretero fins i tot havia demanat, de forma poc realista, que se’ls cedís la llista d’Esquerra a les Corts espanyoles sencera. Al seu torn, Convergència, amb el procés de refundació del catalanisme i la casa gran, volia incrementar la seva presència en la societat civil i donar-hi més cabuda.
Al final l’aposta d’Esquerra no ha passat d’un intent frustrat perquè l’economista, i una de les cares visibles de Sobirania i Progrés, Elisenda Paluzie anés a les llistes per Madrid. I els convergents han aconseguit poca cosa més que incorporar Agustí Colomines, que en els darrers mesos ja estava clarament en l’òrbita de CDC, a la direcció de la Fundació Trias Fargas.
Per les seves llistes al Congrés CiU ni s’ha arribat a plantejar la inclusió d'independents. Només a Lleida haurien sondejat alguna dona vinculada a moviments associatius per encapçalar la candidatura. Però finalment ho farà Concepció Torruella, d’Unió, que ja estava retirada de la política activa després de la sortida de CiU del govern català.
La federació nacionalista, a més de no comptar amb el vist-i-plau de Duran per cap aventura sobiranista, té autèntics problemes per confeccionar les seves candidatures atesa la dificultat de combinar la doble paritat: la de gènere i la de les quotes entre Unió i Convergència. Per tant, els llocs van buscats i, si Quico Homs acaba al Congrés i Macias també, poden perillar noms com els de Jordi Jané, Carles Campuzano o Jordi Xuclà. Tot són, per tant, nervis a CiU.
A Esquerra les coses ja estan clares, però el fitxatge estrella, el de Paluzie, s’ha frustrat. El joc d’equilibris entre Carod i Puigcercós (i en aquest cas a més, el lobby femení del partit i les JERC) han forçat que Isabel Galobardes, de confiança el vicepresident, i Georgina Oliva, candidata de les JERC i de l’aparell, haguessin d’anar en llocs destacats. Així, l’economista de la UB, que havia d’anar de dos per Barcelona i a qui es reservava un paper destacat en assumptes com el debat del finançament autonòmic que s’esbandirà en la propera legislatura, ha quedat fora. Les seves simpaties amb el corrent crític Esquerra Independentista, encapçalat per Uriel Bertran, també han tingut a veure amb el veto que, cap a ella, han efectuat alguns dirigents.
CiU i Esquerra segueixen, doncs, amb massa problemes d’impermeabilitat.
