ICV s'ha rebel·lat. La formació que lideren Joan Saura i Joan Herrera ha posat el crit al cel i ha dit prou a les crítiques que, contra ells, llancen, dia si dia també, determinats sectors polítics i mediàtics catalans. La presència de Joan Saura, conseller d'Interior però també president de la formació ecosocialista, a la manifestació per la pau a Orient Mitjà i la polèmica entorn la mesura dels 80 kilòmetres per hora, que tampoc convenç alguns sectors del PSC, els ha posat al punt de mira. D'aquí la reacció, poc habitual en política, que van tenir els ecosocialistes aquesta setmana i que, a ben segur, els servirà per afirmar-se davant la seva militància i electorat, a qui agrada donar suport a un partit que es presenta com antisistema'.
Però ICV, amb un lideratge, el de Saura, en retirada i unes àrees de difícil gestió al Govern de Montilla, viu en la difícil contradicció que li suposa ser un partit d'esquerra alternativa i soci minoritari en un executiu de coalició. L'electorat ecosocialista, com el d'Esquerra, és extremadament crític i exigent i això els posa les coses més difícils que al PSC. A Saura l'han criticat per assistir a la manifestació contra la guerra de Gaza. Ho han fet els influents sectors prosionistes del país, però també els mitjans de comunicació als qui els molesta que partits que no estan, per una o altra raó, en comunió amb l'statu quo, com ERC o ICV, formin part del govern i que voldrien veure-hi, a qualsevol preu, de nou a CiU.
I si no hagués anat a la manifestació les crítiques li haurien plogut dins la mateixa Iniciativa. De fet, la manca d'assistència a convocatòries d'aquesta mena i la seva desaparició' com a president del partit va ser una de les crítiques més rotundes i compartides que va rebre durant la darrera assemblea de la formació, que es va celebrar el passat mes de novembre a Sabadell. Casos com aquest demostren que, a vegades, és bo que els càrrecs de partit i els del govern estiguin separats, més encara si no s'està al capdavant de l'executiu.
Amb els 80 kilòmetres per hora, una mesura molesta però que també s'ha demostrat eficaç contra la sinistralitat, la caça també ha estat gran. I aquí s'hi ha afegit una certa deslleialtat del PSC, el principal soci de govern, que se n'ha desmarcat. Una actitud, però, similar a la que els ecosocialistes han tingut amb polítiques que gestionen els socialistes, com les d'infraestructures o educació. Qui si ha estat respectuós amb ICV i amb Saura, fins ara, ha estat ERC. Després dels respectius congressos els dos socis de govern han assumit que, anant l'un contra l'altra, no fan altra cosa que donar carnassa als qui no els volen al govern i engreixar les opcions majoritàries.
En tot cas ICV se sent, arribat l'equador de la legislatura, assetjada i per això opta per presentar-se com la víctima que és. Però, per sortir-se'n i seguint fent una aportació bàsica al govern catalanista i d'esquerres, als seus dirigents també els cal afinar més en la gestió comunicativa i en l'exercici de les seves responsabilitats de govern.
