A mesura que passen les setmanes l'escenari es va clarificant a Esquerra a l'espera de la gran jornada del dia 7 de juny per escollir president i secretari general, en què es preveu una participació multitudinària de la militància. I cada cop és més clar que, a hores d'ara, Joan Puigcercós es perfila com el candidat amb més opcions per ser el proper president d'Esquerra.
És el fins ara secretari general qui té més possibilitats i, per tant, també el rival a derrotar pels altres tres candidats. Joan Carretero assumeix públicament que no guanyarà però esperarà pacientment una segona oportunitat des de la seguretat que el procés que s'acabarà el 14 de juny amb el congrés dels republicans (al qual s'han inscrit ja més de 4.000 dels 10.000 militants del partit) es tancarà en fals i no tardarà en convocar-se un congrés extraordinari. Uriel Bertran, que pot ser la sorpresa (a més d'un i de dos els va agafar a contrapeu els quasi mil avals presentats), espera pactes i Ernest Benach, el candidat de l'encara president del partit Josep-Lluís Carod-Rovira, clamava el divendres per la unitat i per integrar Carretero i Bertran a l'executiva.
I és que sembla que, hores d'ara, només Puigcercós pot garantir la pau interna a Esquerra si aconsegueix una victòria suficient que li permeti integrar totes les sensibilitats i acabar la legislatura amb tranquil·litat. O el que és el mateix, amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a vicepresident del govern.
Entre els partidaris de Joan Puigcercós hi ha disposició a integrar totes les sensibilitats, però no totes les persones. En aquest sentit crida l'atenció la mala relació amb Rafael Niubò, candidat del sector Carod a la secretaria general del partit. Niubò, que només ha complert en part el seu compromís de deixar el govern un cop se'l proclamés candidat, tampoc ha fet res per intentar facilitar l'entesa amb el sector majoritari del partit. Bona part de les seves aparicions a la premsa s'han basat en atacar l'aparell d'ERC (tan responsable com Carod-Rovira dels èxits i els fracassos de la formació independentista des del 1996 fins ara) i singularment a Xavier Vendrell, que sembla disposat a deixar la primera línia política si Puigcercós no li proporciona en un futur una ubicació on cregui que pot seguir sent útil a l'organització.
