Artur Mas va tancant aquestes setmanes la composició del seu Govern en els segons nivells. Aquests dies s'han sabut els nomenaments de Josep Martí com a secretari de comunicació, i per tant responsable del discurs i la relació amb els mitjans del Govern; de Sussanna Bouis, que és la seva muller i exdelegada del govern espanyol de José María Aznar a Catalunya, com a secretària de la Funció Pública; i de Juan Prats com a delegat del Govern a Brusel·les. Prat va ser ambaixador espanyol davant l'OTAN en els anys de la majoria absoluta de José María Aznar i com a diplomàtic va ser l'encarregat de defensar la invasió d'Iraq el 2003, que es va fer sense el vist-i-plau de les Nacions Unides i sota lideratge americà.
Més enllà de la coincidència casual de l'anunci dels nomenaments, aquests marquen una clara tendència de l'executiu d'Artur Mas a ampliar al màxim el camp d'influència del catalanisme, o a diluir el sobiranisme que va practicar en els seus anys d'oposició.
En aquests anys CiU s'ha obert, a través d'experiències més aviat poc reeixides com la Casa Gran del Catalanisme que dirigeix Agustí Colomines i d'altres més exitoses en l'àmbit municipal o sectorials, a sectors més sobiranistes i també provinents del socialisme incorporant noms com Ferran Mascarell o Jaume Sobrequés.
La tria d'aquests càrrecs de segon nivell demostra no només una voluntat de Mas d'ampliar encara més l'àmbit d'influència i penetració del seu projecte polític sinó també la facilitat de CiU per incorporar-hi sectors netament conservadors. La sortida a la crisi que està posant en pràctica l'executiu d'Artur Mas, amb fortes retallades que també afecten els serveis socials bàsics però que no han impedit, per exemple, reduir impostos que pagaven només les rendes més altes, com ara el de successions, ha ajudat a incorporar personalitats d'aquests tipus i qui sap si, en un futur, poden aplanar a Mas el camí per una entesa amb el govern central, que la federació compta que amb total seguretat anirà a parar a Mariano Rajoy el març de 2012.
Caldrà veure quin perfil tenen els propers nomenaments, singularment a una àrea estratègica com la d'Exteriors, i si l'aposta catalana per mostrar-se al món de forma desacomplexada i amb tota la normalitat possible que sempre ha anel·lat el catalanisme es manté o es dilueix amb l'excusa de la crisi i la tria de noms allunyats de les conviccions catalanistes.
