Que l'oferta política independentista creix al país, és innegable. ERC ha perdut l'hegemonia absoluta d'aquesta oferta, si bé de moment és l'única formació que avui, des del Parlament de Catalunya aposta obertament per un Estat propi. I en les properes eleccions hi haurà, tot i que encara no està clar en quin format, almenys una nova opció, encapçalada per Laporta, per Carretero o per tots dos. Però d'entrada les relacions entre ERC i Solidaritat Catalana són pèssimes. Part dels afiliats de SC provenen d'ERC i de la seva escissió interna, EI, però també hi ha un gruix de persones que abans eren properes a CiU.
Però per avançar nacionalment al Parlament calen, com a mínim, 68 diputats. I CiU, malgrat que topa amb un creixement visible dels seus militants i simpatitzants independentistes, ja ha assegurat que no aposta per la independència com a eix estratègic de la propera legislatura. Això, a parer d'ERC, l'allunya de qualsevol acord possible. ERC assegura que "ja està en una altra dimensió diferent a la de CiU" i que els plantejaments de futur de la federació nacionalista s'allunyen massa dels dels republicans. Així ho ha assegurat el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en el primer dia de la Universitat Catalana d'Estiu. Huguet ha explicat que "és molt difícil trobar punts d'acostament perquè CiU descarta totalment en aquesta propera legislatura una oferta cap a l'estat català propi i es limita a demanar allò que de fet ja contenia l'Estatut del 2005 retallat amb l'acord Mas-Zapatero, el concert econòmic". ERC considera que, després de la sentència del TC, "les polítiques de tensió amb l'estat han de marcar un horitzó final d'Estat i no pas destins a curt termini tàctics".
En al·lusió a Reagrupament i Solidaritat Catalana, el conseller republicà ha remarcat que "un procés d'independència és lent i normalment s'acaba pactant amb l'altra part", de manera que a poc més de dos mesos per a les eleccions catalanes "ningú no té la vareta màgica, i els qui pretenguin aconseguir miracles, no els aconseguiran".
Josep Huguet encara ha focalitzat en un altre procés que al seu entendre encara està per posar en marxa, el de la societat civil organitzada: "la societat catalana que es va manifestar el 10 de juliol ha de liderar les organitzacions de la societat civil, i encara no les lidera. Hi ha moltes entitats, però les grans institucions de la societat civil no estan en mans de gent que en aquests moments en el seu programa hi hagi l'Estat català".
