La sociovergència cavalca de nou. La crisi econòmica i les seves conseqüències estan provocant que, des de Madrid, cada cop es miri i s'apel·li més directament a CiU per garantir estabilitat al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que aquesta setmana ha rebut un cop de mà dels seus col·legues europeus a la cimera de caps d'Estat però segueix sense tenir una posició preeminent en el concert continental ni clares les mesures econòmiques a prendre per capejar el temporal.
Malgrat les picades d'ullet, en forma de reunions, comissions bilaterals o trobades entre Montilla i Duran, la federació nacionalista ha anunciat aquesta setmana la seva intenció de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat, que se sumaran a les presentades pels altres dos partits catalans, Esquerra i ICV. I és que donar el suport, gratuït o no, al govern de Zapatero té cada cop més cost per als partits catalans. L'any 2004 Esquerra i ICV van poder donar, tranquil·lament, suport a Zapatero tant en la seva investidura com en els pressupostos de 2005 i 2006. Però l'Estatut va marcar un abans i un després i, a partir d'aleshores, es van evidenciar les mentides i els enganys d'un Zapatero al que ara li costa molt trobar aliats i que ha de limitar el seu joc mercantil a un BNG i un PNB que tenen la paella dels pressupostos pel mànec.
El líder del PSOE vol CiU al seu govern però no està, per ara, massa disposat a implicar-se en acabar amb el tripartit que sustenta José Montilla al Palau de la Generalitat. Els socialistes catalans comencen, però, a veure amb bons ulls la possibilitat de la sociovergència perquè desconfien dels seus socis, que passen processos interns difícils.
Sembla complicat que en les circumstàncies econòmiques actuals la part catalana rebutgi un model de finançament com el que oferirà Solbes, escàs però que donarà millors expectatives a partir de la gradualitat en la seva implantació.
Els sectors empresarials catalans -i també alguns sindicals- estan cada cop més entestats a fer prosperar la comunió d'interessos entre socialistes i convergents. L'únic problema és la forma en que s'ubica el president Montilla, que no sembla disposat a deixar la presidència de la Generalitat ni tampoc té una expectativa clara de guanyar les properes eleccions davant Artur Mas.
Qui més entestat està en la fórmula de la sociovergència és Josep Antoni Duran i Lleida, encara que aquesta es limiti només a les aliances a Madrid. En Duran no veu inconvenient a aliar-se amb Zapatero mentre Mas és a l'oposició a Catalunya. Segueix defensant la tesi que aquesta aliança faria del tot insostenible el tripartit i obligaria a escurçar la legislatura. La realitat és, però, que CiU segueix sense abordar un debat que fa molta por a alguns sectors.
