L’escabetxina centrista que, aquesta setmana, ha protagonitzat el pressionat Mariano Rajoy al PP espanyol obre una nova perspectiva electoral als nacionalistes catalans de CiU i Esquerra. Ha deixat de ser creïble, si més no a Catalunya, la possibilitat que el PP guanyi les eleccions generals. El PSOE campa pel centre i ja es veu amb la victòria al sac. Per molt que es pugui presentar un PP més radical que mai el PSC, que viu en estat de pànic permanent pels pactes que després del 9-M es puguin establir a Madrid entre Zapatero i Convergència i Unió, perd pistonada. Ja no els serà tan fàcil fer una apel·lació al vot útil per frenar Rajoy perquè cada dia són menys els catalans que creuen que hi hagi quelcom a frenar.
Així les coses això fa preveure al carrer Nicaragua problemes per mobilitzar el seu electorat. Els serà difícil atiar la por a la dreta cavernària i espanyolista, que ara més que mai, representa el PP amb Rajoy, Acebes, Zaplana, Aguirre, Pizarro i tutti quanti.
En aquest escenari, el d’un PP poc creïble i un PSC amb l’electorat desmobilitzat, els partits d’obediència catalanista que aspiren a condicionar Zapatero poden presentar-se més que mai com una eina útil per defensar els interesos catalans a Madrid i, de retruc, allunyar el fantasma d’una majoria absoluta del PSOE.
Al PSC ho saben, les enquestes no són tot el bones que haurien de ser i estan nerviosos. Ho estan perquè la política d’aliances de Zapatero els pot deixar en molt mal lloc dins el PSOE i, de retruc, desestabilitzar el tripartit. De moment Montilla ha deixat clar que de trencar-lo a canvi que Zapatero pugui comptar amb CiU ni parlar-ne. Però el president ja contempla de forma explícita la sociovergència a Madrid, per això augura futures tensions amb l’executiu central.
Però l’actitud de Montilla té una altra lectura. El president posa la pilota a la taulada de CiU deixant clar a la federació nacionalista que, si vol fer pactes a Madrid, haurà de ser sense esperar-ne cap contrapartida a canvi a Catalunya. La batalla està servida però, de moment, a ben segur que sense saber-ho o pensar-hi enmnig de tantes pressions, Rajoy ha donat aire al catalanisme polític.
