L’expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall ha consumat el seu distanciament del PSC i se n’ha acabat donant de baixa. Ho ha dit en un magazine de ràdio com aquell qui no vol la cosa. El seu ha estat un gest ben coherent amb les seves posicions i darreres declaracions. Maragall no només ha quedat tip d’un Zapatero per qui va apostar fermament (fins i tot van compartir tardes de pesca a Menorca), sinó també per un PSC que ha fet un seguiment sovint acrític del president espanyol i que, atenent als desitjos de la Moncloa i a les ambicions de l’aparell de Nicaragua, el va apartar per situar José Montilla al capdavant de la llista al Parlament l’1 de novembre.
Maragall es considera una víctima de com Zapatero va gestionar l’Estatut català i sosté que el president espanyol a qui realment volia de president era a Mas. La baixa de la seva esposa, Diana Garrigosa, del partit del carrer Nicaragua i el poc (per no dir gens) entusiasme que ha causat la seva proposta de crear un Partit Demòcrata (ell assegura que ja hi ha una bona colla d’alcaldes que el recolzen) també hi han tingut molt a veure.
Maragall, alcalde olímpic, president de l’Estatut i polític poc amic de l’aparell dels partits, se’n va del PSC amb un to agre amb Montilla. Recordava en les seves declaracions a Catalunya Ràdio que l’ara president va estar, l’any 2000, al costat de Bono i no de Zapatero. En aquell congrés el PSC va guardar les formes davant la manca de favorit clar. La seva estratègia era que cadascú votés el que volgués i que, guanyés qui guanyés, el PSC havia d’estar content i fer-se seu el triomf. Segons Maragall, Montilla va estar al costat de Bono, que s’ha convertit en la bèstia negra dels defensors de l’Espanya plural i les lectures federalitzants del text constitucional.
La marxa de Maragall deixa el PSC en molt mal lloc. El sector catalanista del partit (que lideren Raimon Obiols i Antoni Castells) queda orfe de referent i la seva estripada de carnet ben segur que serà usada contra els socialistes per part de CiU i ERC en la campanya de les generals. L’adéu de Maragall tanca una mala setmana dels socialistes catalans, que s’han hagut de menjar el gripau de votar contra una iniciativa presentada per Esquerra però que duia l’aval de CiU, ICV i la Comissió de la Dignitat per exigir el compliment immediat del retorn dels papers de Salamanca. Les contradiccions del PSC i la difícil relació amb un PSOE que no sembla estar disposat a obrir una segona transició i reformar a fons el model d’Estat són cada dia més evidents.
