El president de la Generalitat, José Montilla, s'ha avançat als esdeveniments i ha assegurat que es presenta com a candidat a la presidència de la Generalitat "per darrera vegada". Conscient que juga a contracorrent, amb les enquestes i les dinàmiques electorals en la contra, Montilla ha buscat un cop d'efecte demanant poder acabar, sense lligams, el que ha començat amb el tripartit. "La meva oferta als catalans és clara: vull una segona legislatura, una més, quatre anys més", ha dit, "per fer amb un govern compacte, reduït i sòlid el que encara queda per fer".
Montilla ja no hi té res a perdre. Sap que si no hi ha cap tomb electoral d'última hora, i tenint en compte que ha renunciat a reeditar el tripartit, no té cap possibilitat de continuar sent president. Aquest escenari provocaria un relleu dins el PSC a curt o mitjà termini que el deixaria fora de la cursa electoral d'aquí a quatre anys, en cas que volgués tornar-s'hi a presentar. Per tant, el president de la Generalitat ha volgut fer de la necessitat virtut i s'ha erigit, amb aquesta aposta acotada als quatre anys vinents, com a defensor de la limitació de mandats.
De fet, Montilla ha dit que veu amb "tristesa i preocupació" que el candidat de CiU, Artur Mas, s'hagi "postulat per dotze anys sense cap mena de reserva a la voluntat popular", li ha preguntat si pensa jubilar-se en el càrrec i ha remarcat la seva "profunda convicció de la conveniència de la limitació de mandats". Una convicció que, es veu, no tenia quan va ser alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant quatre legislatures i mitja, amb un mandat total de 18 anys (1985-2003).
Que algú que porta des de l'any 1979 ocupant càrrecs dins l'administració pública, entre d'ells, l'alcaldia durant 18 anys d'una gran ciutat, vulgui destacar la seva "profunda convicció" per limitar els mandats sonaria a broma si no fos perquè s'emmarca en una campanya insulsa i buida de propostes, en què, desgraciadament, el més espectacular que ha passat fins ara és que Montserrat Nebrera ha fet un "vídeo porno", les Joventuts Socialistes han equiparat el fet de votar amb un orgasme, i Artur Mas deixa passar els dies sense mullar-se conscient que ho té tot de cara.
