El líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, ha tornat a deixar en una incòmoda posició el seu teòric cap de files a CiU i secretari general de Convergència Artur Mas. En una de les seves contades intervencions públiques (habitualment les fa en mitjans d'abast estatal) el dirigent democristià va admetre que l'Estatut podia tenir aspectes inconstitucionals, si bé va considerar que el gruix del text és legal contràriament al que afirma el PP, que ha impulsat el principal recurs contra la norma catalana. Les declaracions de Duran contradiuen, però, el que defensen tant Artur Mas com el tripartit, que no és altra cosa que la plena constitucionalitat de tot el text.
De forma involuntària les declaracions de Duran, que han estat ben rebudes a Madrid tal i com ell buscava, donen oxigen no només al PP sinó també al sector conservador del Tribunal Constitucional partidari de suprimir una bona colla d'articles del text.
Duran no es va quedar, però, aquí atès que va recuperar el guió de la seva cèlebre reunió amb el PSC de fa uns mesos, que tant va sulfurar als dirigents de Convergència, que de moment han optat per guardar un tens silenci sobre les darreres declaracions i esperar que la cosa no vagi a més. Als micròfons de l'emissora de Luis del Olmo el líder d'Unió va tornar a defensar que la resposta dels partits catalans davant una imminent retallada de l'Estatut al TC només serà efectiva si és unitària i està liderada pel president Montilla en persona.
Una possibilitat que Artur Mas i els seus dirigents més propers no contemplen, atès que treballen amb l'escenari d'un tripartit que acati sense cap gest d'afirmació la sentència del Tribunal Constitucional en una actitud que els permeti desgastar-lo més pel flanc catalanista. Artur Mas va proclamar el 20 de novembre de 2007, en la seva conferència de refundació del catalanisme en que va proposar la celebració d'una consulta arribat el cas, que l'Estatut "no es toca i si es toca no s'accepta". No s'entendria, doncs, que per tacticisme polític o acontentar Duran ara prengués un altra actitud.
Duran no actua amb mala fe deliberada contra Mas, a qui mai ha acabat de pair com a líder de la federació. Igual que quan reclama la sociovergència ho fa perquè preserva el seu espai polític -que consagra la fórmula de la federació que ni CDC ni UDC s'atreveixen a revisar malgrat els símptomes d'esgotament. Un espai polític que no és ben bé el mateix que ara busca Mas, tal i com s'ha demostrat en la tria del candidat a les eleccions europees.
Davant una sentència del TC que es preveu molt contrària als interessos nacionals de Catalunya, Artur Mas haurà de triar entre la nova Convergència i el seu procés de refundació, que passa per aprofundir en el catalanisme i el dret a decidir, o el conservador Duran, que representa la vella política, la del regat curt i el pacte amb el govern de l'Estat de torn sense plantejar-se riscos polítics.
