Artur Mas va ser escollit el passat diumenge candidat de CiU a la presidència de la Generalitat. Serà la tercera vegada que el successor de Jordi Pujol opti a ocupar el principal despatx del Palau de la Generalitat. I tal i com ha recordat aquesta mateixa setmana el convergent Francesc Homs, serà la darrera ocasió en que ho faci. Artur Mas, que ha guanyat molta entitat com a polític en relació a l'any 2003, s'ha imposat al PSC en les dues anteriors convocatòries però l'estil agressiu de les campanyes de CiU (sobre tot el 2006) i l'obstinació d'Esquerra amb el tripartit els ha impedit l'accés al poder.

En els propers deu mesos Artur Mas haurà de fer equilibris. ERC centrarà la seva campanya en el discurs netament independentista i en transmetre a l'electorat que el tripartit és més del passat que del futur. En el seu intent de recuperar credibilitat intentarà forçar Artur Mas a posicionar-se sobre l'independentisme. CDC ha alimentat en els darrers anys, tant pel creixement de la seva base sobiranista com per l'ànim de la seva cúpula de desestabilitzar ERC i el tripartit, l'independentisme i ha donat joc a dirigents com Àngel Colom o Alfons López Tena, que difícilment estaran còmodes en una campanya que no faci passos decidits cap a la sobirania.

El discurs de conveniència que en aquests casos sol fer Artur Mas no l'ajudarà. Josep Antoni Duran i Lleida i Unió ho tenen ben clar en aquest sentit. Per ells, no s'hi val posar-se a l'alçada d'ERC. L'objectiu de la federació ha de ser governar en solitari per gestionar l'autonomia amb eficàcia i intentar tornar a tenir protagonisme i influència en la política espanyola.

La millor manera que tindrà Mas de seguir en l'ambigüitat, que és pròpia del discurs clàssic de Convergència, és que la sentència de l'Estatut sigui poc lesiva i no obligui a grans gesticulacions i, en el cas que el tripartit no sumi i sigui possible arribar al Govern, fer-ho en solitari. Per això demana una gran majoria que no li faci necessaris pactes estables que l'obliguin, per exemple, a triar entre ERC o la sociovergència. Ell s'apunta a la geometria variable oberta al PP, el PSC i ERC. Si bé no assegura unes polítiques coherents (només cal veure les de Zapatero) facilita no clarificar massa el projecte i fer-lo, per tant, més ampli.