Després de la lectura atenta de l'article de Joan Carretero, no se'n desprèn que hi hagi la voluntat de crear un nou partit polític, però hi ha hagut una interpretació intencionada de certs sectors mediàtics de l'aparell d'Esquerra i, més discretament, dels de CiU, en aquest sentit.
Perquè, doncs, pretenen que Joan Carretero i els seus companys del Reagrupament.Cat facin un partit polític? Perquè els uns pretenen desgastar als altres, al entendre que al partit contrari hi ha un tant per cent considerable de militància i votants que són potencials electors d'una força política amb el missatge de Joan Carretero, sense adonar-se que també ells en sortirien perjudicats electoralment.
A ERC cal recordar que hi ha un sector liberal, no d'esquerres tradicional, que es declara en la línia de Carretero i que va treure un 28% de suports al darrer congrés del partit. A CDC, sense el referent Jordi Pujol, la unitat és lluny de ser una realitat, i també hi ha un sector netament independentista, liberal, que no està d'acord amb els plantejaments d'Artur Mas de moderació i de continuar el coitus interruptus' de la qüestió nacional de l'expresident. I, més encara, a la societat hi ha nombrosos grups, potser minoritaris, però amb certa influència, com el PRC i Catalunya Acció, entre d'altres, que simpatitzen amb els plantejaments de RCat i el seu líder, Joan Carretero.
Espanya, que està aprofitant la gran dispersió i afebliment de les forces polítiques catalanes, podria aprofitar els seus tentacles, de vegades inconfessables, per afavorir mediàticament l'aparició d'una suposada nova força política que afeblís Esquerra i, més subtilment, CiU.
Joan Carretero, doncs, envia un missatge clar, contundent, que pot desestabilitzar l''status quo' actual, i que hauria de fer reflexionar a les forces polítiques nacionalistes, ja que el que proposa podria tenir futur.
