Ja ho explica la dita: "ets amo dels teus silencis i esclau de les teves paraules". Això és justament el que li està passant al PSC. Els socialistes, amb José Montilla com a cap de cartell, es van presentar a les últims eleccions catalanes amb el lema fets i no paraules. I justament l'únic que no han aconseguit fins ara és fer realitat allò que més prediquen: l'Espanya plural.
És en aquest context que cal analitzar el congrés que ahir van tancar els socialistes catalans. Potser com mai havia fet fins ara, el seu primer secretari, que continua sent Montilla, va encendre els focs artificials davant Zapatero. El líder del PSC va avisar Zapatero que "no acceptaria un mal finançament per Catalunya". Certament un avís, sí. Però com pensa impedir Montilla que Zapatero faci un finançament a la mida d'Andalusia i Extremadura? Quins mecanismes ha establert el PSC per controlar el PSOE? Grup al Congrés? Rebuig als Pressupostos Generals de l'Estat? Fins ara, de les paraules no hem passat. Una altra problema també és que l'avís a Zapatero Montilla el fa durant el congrés socialista, com a primer secretari d'un partit. Convindria repetir aquest gest, per exemple, al Parlament de Catalunya. És a la seu que expressa la sobirania del poble de Catalunya on el nostre president ha d'advertir a Espanya. Que mai es pugui interpretar que el futur d'un país es juga en els foscos despatxos d'un partit polític. En aquest sentit, més importants que les paraules són sobretot els llocs i els contextos on es pronuncien. Ha de quedar clar que el president busca el millor finançament per aquest país perquè creu que això no és com Múrcia o Extremadura.

El PSC, doncs, tanca un nou congrés evitant posar negre sobre blanc una estratègia per definir-se nacionalment. De res serveix a aquestes alçades que Montilla asseguri que ell no ha de rebre lliçons de catalanisme de ningú. No és el que pensen la majoria de catalanistes, inclosos els 20 diputats d'ERC que li donen suport. I tot plegat no és perquè no es consideri al PSC un partit catalanista pels seus ideals, sinó perquè la posada en escena del partit més aviat ha indicat el contrari.

Per tot plegat, seria molt desitjable que, aquesta vegada sí, els socialistes posessin en pràctica les seves amenaces a Madrid. Seria un gest que deixaria clar que sí que són un partit catalanista.