L'agenda catalana ha passat a un segon pla a Madrid. La profunda remodelació del govern que el dimecres va anunciar José Luis Rodríguez Zapatero i que avui a la tarda es farà efectiva ha demostrat fins a quin punt els assumptes catalans han perdut pes específic a la Moncloa en aquest segon tram de la legislatura en detriment dels assumptes bascos. El nou escenari polític que sembla obrir-se al País Basc amb la treva d'ETA i el reposicionament de l'esquerra abertzale desmarcant-se'n de forma definitiva, sumat a l'acord pel que queda de legislatura amb el PNB ha fet que el govern espanyol centri en Euskadi bona part dels seus esforços.

La magra perspectiva electoral dels socialistes a Catalunya fa que, ara per ara, el nostre país sigui un terreny de joc poc practicable i còmode per Zapatero i el seu govern, tot i que alguns ministres, singularment José Blanco, van complint, segons el president José Montilla d'una forma ben acceptable, els compromisos adquirits en el seu dia amb l'Estatut.

Ramón Jáuregui, al seu dia rebutjat per Zapatero i desterrat a Brussel·les, torna i ho fa amb cartera ministerial. Per ser el segon de Rubalcaba, sí. Però també per coordinar les relacions amb el PNB i el govern basc. I mentre, el PSC perd un ministeri i veu com Carme Chacón no surt reforçada de la crisi de govern i segueix a Defensa, una cartera que, tot i ser d'Estat, té nul·la incidència en els temes polítics catalans. Els socialistes catalans -que van posar damunt la taula algun ministrable' al que Zapatero no va considerar- donaven per perdut el ministeri de Treball amb la sortida de Celestino Corbacho, conscients com eren que no tenien cap perfil idoni per la tasca de refer les relacions amb els sindicats.

Aspiraven a un altre ministeri. I si havien de perdre una de les dues carteres esperaven una reducció de ministeris més severa o bé que Chacón fos escollida vicepresidenta. En tot cas esperaven tenir arguments -més enllà del reforçament del projecte de Zapatero que els hauria d'ajudar a despertar els votants del cinturó de Barcelona- per dissoldre, a ulls de l'opinió pública catalana i a les portes d'unes eleccions, la pèrdua. Però no han arribat.

El PSC no passa un bon moment però també està sorprès per la irresponsabilitat amb la que Zapatero està actuant envers els seus companys catalans en un moment de caixa o faixa. Els dirigents del carrer Nicaragua esperen veure'l implicat en campanya i mostrant compromisos concrets amb Catalunya perquè, recorden, si el PSC és a l'oposició difícilment obtindrà de nou 25 escons a les eleccions generals. I són uns escons vitals per al projecte del PSOE.