Avui hi ha partit de la selecció catalana, contra l'Argentina de Maradona. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, l'assistència al Camp Nou serà baixa. De fet, serà més alta que en altres seleccions oficials, però no serà prou alta com per omplir l'estadi, que és el que convindria. El fitxatge de Johan Cruyff com a entrenador va ser un encert, perquè ha prestigiat esportivament la selecció i li ha donat projecció internacional. Però tot això no és suficient.

El partit d'avui demostra que malgrat continuar present la il·lusió per la selecció catalana, el model de partit amistós per Nadal està esgotat. No ens confonguem: la reivindicació segueix ben viva i és legítima. El que la gent ja no compra és un partit de costellada a l'any, quan fa un fred que pela, en dia laborable i en el qual no ens hi juguem res de res. s un model que ha tocat sostre, que està esgotat i que cal canviar. La Federació Catalana de Futbol, la Plataforma proSeleccions i el conjunt del món de l'esport català haurien de reflexionar i buscar noves fórmules per aconseguir més suport popular a la reivindicació de les seleccions.

No és fàcil trobar solucions. Als impediments legals que hi posa la Federació Espanyola de Futbol, cal superar també els constants entrebancs polítics impulsats pel govern espanyol de torn, sigui del color que sigui. I tot això, en un context de saturació del calendari del món del futbol, farcit de competicions i amb uns jugadors forçats a jugar al límit. Tot i així, caldrà exprimir la imaginació per evitar que la reivindicació de les seleccions es vagi esllanguint o entri en un carreró sense sortida.