Els aires bascos sembla que li van fer bé ahir diumenge a Artur Mas. El líder de Convergència i Unió va fer a Euskadi el que no acostuma a fer a Catalunya. En un míting del PNB ple d'ikurriñas, Mas es va deixar anar i va parlar clar. Sense cap por de fer el ridícul, possiblement per l'absència de mitjans que a Catalunya li són hostils, es va poder veure un Mas fent broma dels seus propis errors.
Ho destaca a l'edició d'avui d'El Correo, el principal diari del País Basc. "Espero -va dir Mas només començar- que guanyeu les eleccions i governeu. Perquè les dues coses no sempre van juntes. Miradme. El meu cas és molt dur". s precisament aquesta última afirmació, una reflexió personal, el que és nou en el discurs de Mas, un polític a qui sempre se l'ha acusat de fred. Com en pocs mítings de Convergència, on moltes vegades ha quedat eclipsat per l'enretirat Jordi Pujol, Mas va fer vibrar la militància del PNB, molt adormida durant bona part de la campanya.
Els paral·lelismes de l'actual campanya basca amb la de l'any 2003 a Catalunya són molts i Mas no es va estar de comparar-les. "Us imagineu a Patxi López negociant la quota de concert econòmic? Prevaldrien els interessos del PSOE", va assegurar en clara referència a l'actuació del PSC en la negociació del nou sistema de finançament.
Amb tot, però, el més important del discurs d'ahir és el reconeixement explícit del pacte de la Moncloa, aquell en què va pactar amb Zapatero la retallada de l'Estatut. "No us cregueu les promeses de Zapatero o us passarà el mateix que a mi amb les negociacions de l'Estaut", va assegurar Mas, per tornar a desqualificar l'estratègia del PSOE, que "no dubtarà a pactar amb el PP per fer-vos fora del govern".
El d'ahir va ser, doncs, un Mas diferent, amb ganes d'aproximar-se a la gent. Un Mas deslliurat de la pressió de dir el que toca. Un Mas que, a diferència d'altres, ja no segueix el guió previst sinó que és capaç d'adaptar el seu discurs a l'auditori que té al davant. Un Mas, ara sí, preparat per ser alguna cosa més que el candidat d'un partit.
Després d'un començament més que polèmic, i amagades les feres en una habitació sense finestra, la Casa Gran sembla donar els seus primers fruits. Un bon camí, sens dubte, per tornar a la centralitat històrica de CiU i protagonitzar més que mai els debats polítics que vagin sortint d'aquí a les eleccions. Siguin el 2010 o s'avancin a aquesta tardor...
