O no hi haurà acord pel finançament o serà un mal acord per Catalunya. Aquestes són les dues úniques opcions que el PSC té damunt de la taula. Malgrat els intents i la resistència mostrada pel conseller Castells, les paraules que ahir va pronunciar el president Montilla van deixar clar que el que oferirà Zapatero no serà suficient per CiU.


Malgrat ho intenti bastir d'un suposat "electoralisme empresarial" de la federació, Montilla és conscient que en cap cas Mas es començaria a plantejar el suport a un acord amb Madrid per sota dels 3.000 milions d'euros. Es tracta d'una xifra inabastable fins i tot per Castells, que ha vist aquesta setmana passada com el conseller Saura revelava les últimes xifres que ofereix el govern espanyol. Solbes només ha arribat a oferir 1.200 milions el primera any, 1.600 el segon i 2.000 el tercer, que marcaria el sostre.

Amb aquest escenari, si vol arribar a final de legislatura, Montilla haurà de ser capaç de jugar una complicada partida d'escacs. Descartat l'escenari d'un bon acord, la resta de possibilitats estan plenes de problemes.

El primer d'ells és acceptar aquest acord gradual de finançament, o un que en millori una mica les xifres. Es tracta d'un acord impossible de rendibilitzar abans de les eleccions de la tardor de l'any que ve. Les xifres que l'Estat transferiria aquest mateix any només servirien per tapar forats i el marge de maniobra per fer noves polítiques seria més aviat escàs.

A més a més, a aquest escenari caldria sumar-hi la sortida del govern d'ERC. Els republicans tindrien molt difícil mantenir-se en el govern amb un acord de finançament que exclogui CiU. La proximitat de les eleccions, amb unes perspectives no massa optimistes, fan que els republicans comencin a marcar distàncies amb el PSC.

L'altre escenari possible és el del no acord. Tot i que pugui semblar que és un escenari més còmode per Montilla, que podria embolicar-se amb la bandera i intentar fer front comú contra Zapatero, està pràcticament descartat. Montilla ja ha deixat clar que no utilitzarà els 25 diputats del PSC a Madrid per complicar-li la vida a ZP, cosa que, paradoxalment, li complicarà, i molt, la vida a Catalunya.

Per molt poc temps que quedin per les eleccions -un any i mig com a màxim- això significa que s'han de pactar dos pressupostos, tant al Congrés com al Parlament. Per tant, el PSC tornarà a tenir la pressió dels altres partits per posicionar-se clarament al costat de Catalunya i no del PSOE. L'escenari no deixa de recordar una mica l'últim govern de Pujol, quan el pacte amb el PP va desgastar enormement CiU tot i que es van aconseguir alguns avenços per Catalunya.