El programa de Televisió de Catalunya Àgora, que emet el Canal 33, prepara un programa especial sobre la situació interna d'Esquerra Republicana de Catalunya. Fins on se sap, no preveu fer el mateix amb la situació dels altres partits catalans, que també travessen conjuntures complexes i precongressuals. Si la guerra entre el sector Carod i Puigcercós és oberta a Esquerra no és pas més plàcida la situació a CDC o al PP català, que viu uns moments de gran inestabilitat.
La situació del PP català és segurament la més enverinada. Alberto Fernández Díaz ha tornat a escena per posar en qüestió el lideratge de Daniel Sirera, a qui ell mateix va avalar hores després que Josep Piqué, tip de Rajoy, Acebes i Zaplana, llancés la tovallola el juliol de l'any passat. Sirera considera que Fernández Díaz va a per ell perquè en aquests mesos ha comès el "pecat" d'exercir de forma ferma el lideratge del partit i això qüestiona el poder que, històricament, Alberto i el seu germà Jorge havien mantingut sobre l'estructura del partit, tant a nivell orgànic com de càrrecs municipals. Alberto Fernández fa el pas per no ser esborrat del mapa però la situació del partit i el seu prestigi entre les bases el pot dur a presidir el partit. El regidor barceloní se sent bandejat per Sirera i considera que el PP català no té rumb i el fins ara president del partit ha renunciat a exercir el lideratge social que els conservadors necessiten per normalitzar-se i no seguir perdent posicions.
Alberto ha aprofitat el moment de debilitat de Rajoy. Fins ara havia estat sempre la direcció estatal del PP la que havia marcat els designis de la formació a Catalunya, que no ha gaudit mai d'autonomia real tot i els intents que, en aquest sentit, va fer Piqué, que fins i tot va intentar que administrés els seus propis recursos sense passar per la ‘caixa única' de la seu del carrer Génova. Ara, la tessitura que travessa Rajoy amb el sector més dur del partit i José María Aznar qüestionant obertament el seu lideratge a un mes del congrés, aboca el PP català a un procés molt obert. No hi ha candidat oficial malgrat el que pretén Sirera (que té suport de l'emergent José Luis Ayllón) i sembla que Fernández Díaz és el millor col·locat. La tercera candidata en discòrdia és Montserrat Nebrera, una política sui generis que podria convertir-se, però, en la veu de Fernández Díaz si guanya el congrés atès que ell no és diputat al Parlament malgrat que preveu una legislatura curta.
