Artur Mas comença a parlar clar. És cert que la seva proposta de refundar el catalanisme i la seva inconcreta aposta pel dret a decidir no fa cap aportació innovadora al món sobiranista. No és res que haguessin dit altres forces polítiques, com ara Esquerra o el PNB del lehendakari Ibarretxe. Però també ho és que, la forma en que va plantejar la conferència el líder de CDC i la volada que li va voler donar, marquen un punt d’inflexió clar en el discurs de Convergència. Hi haurà, al partit que va fundar Pujol, un abans i un després del 20 de novembre.
Mas, i la sensibilitat de centre-dreta nacionalista que representa, han incorporat per sempre al llenguatge del seu partit les paraules dret a decidir. I en això, difícilment hi haurà marxa enrere per a ell i per als que vinguin. Els seus afins diuen que ho va fer per convicció i els seus detractors que per seguir liderant la nau de CiU si més no fins les properes eleccions.
Sigui com sigui i actuï per tacticisme o convicció, caldrà veure de quina forma es concreta la proposta d'Artur Mas, cosa que estarà totalment condicionada per l'actualitat política i per la sort que l'Estatut corri al Tribunal Constitucional.
Però el principal problema de Mas no és concretar o no les seves propostes, sinó la relació amb el seu soci, Josep Antoni Duran i Lleida, que de l'únic dret a decidir del que vol sentir a parlar és del seu per ser o no ministre del govern espanyol, si li ho acaben oferint. L'endemà de la conferència del Palau de Congressos, Duran va tancar files amb el líder convergent però dijous ja va tranquil·litzar les espanyes dient que de secessió ni parlar-ne. L'escalada del líder d'Unió seguirà.
Després de les generals, per tant, Artur Mas haurà de triar entre anar concretant la seva proposta de dret a decidir o seguir aliat amb Duran i Lleida, que defensa un altre projecte polític. Més o menys, el mateix que li va passar al lehendakari Ibarretxe amb Josu Jon Imaz.
En tot cas de l'acte polític de Mas se'n desprèn clarament que, en l'actual context polític, només el dret a l'autodeterminació pot ser atractiu a Catalunya. És evident, doncs, que el centre de gravetat de la política catalana i que el que fa uns anys era una excentricitat, el plantejament independentista, ara no ho és. Caldrà estar atent a la forma en què Mas desenvolupa la seva idea, primer dins de CDC, després, i si és possible, dins de CiU i, finalment, en relació a la resta de forces polítiques, singularment ERC.
