El conseller d'Economia, Antoni Castells, ultima aquest cap de setmana, amb la col·laboració del seu fidel i ja inseparable secretari general Martí Carnicer, el pressupost de la Generalitat per a l'any 2009. El Govern ja va tancar 2007 amb dèficit. Al 2008 sembla que també ho farà i que, fins i tot, es podrien superar els 1.200 milions d'aleshores. El 2009 no serà gaire diferent. Les vergonyes i la manca de previsió i realisme del sistema de finançament pactat el 2001 entre CiU i el PP, que la federació nacionalista va presentar com la panacea, afloren cada cop que la Generalitat intenta fer números. Però també ho fa el sistema profundament injust, poc transparent i desincentivador de finançament autonòmic.
El més significatiu d'aquests comptes, a més d'una austeritat de la que no se n'escapa ni el mateix departament d'Economia, és que es fan sense contemplar un acord en finançament. Els números s'estan fent donant per fet que no hi haurà cap pacte abans de l'1 de gener de 2009 i que, per tant, un cop més el govern de Zapatero incomplirà una llei orgànica, en aquest cas l'Estatut de Catalunya. El govern del PSOE ja va incomplir la data del 9 d'agost, després es va passar per l'entrecuix la promesa de tenir la proposta tancada al setembre i ara pocs compten que a final d'any hi hagi quelcom sòlid. Anant bé a la primavera es podria tancar alguna cosa.
Castells ho sap i és conscient que el que Madrid oferirà signar abans d'acabar l'any segurament serà inacceptable. Per això treballa en l'escanari del no acord mal que pesi al president Montilla, que encara confia en que algú del PSOE doni una empenteta a l'Espanya plural en la que algun dia va creure un tal Pasqual Maragall i tota una generació de dirigents del PSC.
Els socialistes no paren de llançar avisos al PSOE en el sentit que si no hi ha solució en l'assumpte del finançament no es pot descartar en cap cas el seu vot contrari als pressupostos de l'Estat. A Madrid no els fan però massa cas i no contemplen que a les files del seu grup parlamentari acabi passant com amb la UPN, que s'han revoltat contra Rajoy sense que això tingui, però, cap mena de conseqüència en quant al tràmit de pressupostos en si.
Castells sap que si hi ha acord i arriben alguns diners seran poc, molt pocs, durant el 2009, període en que la crisi econòmica encara farà estralls a l'Estat espanyol. I mentre els socis de govern, ERC i ICV, estan extremadament nerviosos perquè veuen com, en aquest context pressupostari nefast, els és cada cop més difícil treure profit de les seves conselleries. Puigcercós, Carod i Saura tanquen files amb Castells, però, perquè saben que només el conseller, amb la seva fermesa, és capaç d'aconseguir un acord acceptable dins o fora de termini.
