Més difícil de trobar que Wally. Des de fa mesos, el partit socialista ha desaparegut de l'escena política catalana. La veu del partit, tan forta en moments no gaire llunyans del passat, com quan Maragall era president, ha anat perdent força fins a diluir-se. 


La presència de Montilla al capdavant del govern ha acabat comportant que el PSC, més que com un partit polític, amb els seus judicis i opinions, es comporti com un sindicat de defensa dels seus militants que ostenten càrrec polític.

Tots tenim clar que les estructures dels partits estan en crisi, però el que passa dins de la maquinària socialista sembla difícil d'explicar. Des de fa dos anys, amb debats molt importants per al país en marxa ens hem trobat sense una veu de referència bàsica en la política catalana. El PSC és el partit que té els càrrecs institucionals més importants del país: un president de la Generalitat, els alcaldes de les quatre capitals, els consellers d'Economia i Obres Públiques, un president de Diputació i, fins i tot, dos ministres.

Però una llista de càrrecs no fa un partit, que és una organització que té una ideologia i uns interessos. I el PSC cada vegada el coneixem menys. No sabem, per exemple, quin és el seu model de finançament, o quin model aeroportuari proposa per Catalunya. Ni tan sols sabem si està a favor o en contra del Quart Cinturó o si donarà suport a la presència del CAT a les matrícules.

La falta de lideratge ideològic és clara i ni els ciutadans ni els mitjans de comunicació hi troben una veu forta per seguir. A qui cal fer cas? Al president Montilla les poques vegades que parla més enllà de les sessions de control de govern al Parlament? Al conseller Castells, quan defensa la nació en contra dels postulats de finançament del PSOE? O als diputats del PSC a Madrid que, incomplint la promesa de Montilla, abans salven Zapatero que no pas defensen Catalunya?

s clar que tampoc ajuda massa la campanya electoral de l'arxielogiat José Zaragoza. De nou els socialistes tornen a utilitzar el trampós argument dels dolents que tornaran al poder si no es vota al seu partit. Cap idea ni proposta nova. Cap argument en positiu. Només les cares de Bush, Berlusconi i Aznar com a recepta per guanyar les eleccions. s clar que Zaragoza tenia un problema difícil de solucionar. Abans de la representant catalana, el PSOE va decidir posar a la llista electoral Magdalena Álvarez. L'estimada Maleni, que ben bé podria acompanyar Berlusconi, Bush i Aznar al cartell electoral del PSC.