Hi ha nervis a can Montilla. La bona acollida de la proposta de refundació del catalanisme llançada per Artur Mas el dimarts passat, que encara avui segueix acaparant titulars als diaris, ha tornat a posar CiU al centre polític. No és que la crida de Mas el pugui ajudar a esgarrapar vots del PSC, el principal problema, segons expliquen des de l'aparatchik del carrer Nicaragua és que obliga a Esquerra a moure fitxa i a reforçar el seu perfil independentista davant del seu electorat.
I, ara com ara, ERC només pot moure fitxa per acostar-se a CiU. De fet, en les últimes setmanes ha començat un tènue, però constant, procés de desglaç de les relacions entre els dos partits, el primer èxit del qual podria ser la manifestació de l'1 de desembre.
La crisi de les infraestructures ha posat de relleu el que molts ja denunciaven des de fa anys. L'Estat espanyol no només no defensa els interessos de Catalunya, sinó que posa bastons a les rodes al desenvolupament econòmic del Principat. Davant d'aquesta evidència, la cúpula d'ERC -ben advertida per les seves bases- ha vist que calia desmarcar-se del PSC. La cohesió del govern Montilla ha quedat més tocada del que podria semblar. Els socialistes han decidit tirar pel dret i han renunciat a demanar la dimissió a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i, sense res a canvi, s'han rendit als postulats del sector andalús del PSOE. Per la seva banda, a ERC no li ha quedat més remei que donar suport des del primer moment a la primera protesta social seriosa de l'era Montilla.
La manifestació del pròxim dissabte serà, doncs, un bon termòmetre per prendre la temperatura a la unitat del nacionalisme català. I també serà el moment de saber qui pot capitalitzar la força de la protesta: si ERC des del govern o CiU des de l'oposició. En qualsevol cas, però, el PSC no està disposat a deixar que aquest capital sigui gaire gran. Bona prova d'això són les pressions que ha exercit als sindicats CCOO i UGT perquè no se sumin a la protesta. I és que el nucli dur del president de la Generalitat considera que la manifestació pot acabar convertint-se en un dard enverinat contra el propi Montilla, malgrat que hagi estat convocada en contra del govern espanyol. Fins i tot aquest cap de setmana han fet sortir el conseller Nadal, la cara més catalanista del PSC, per carregar contra la presència del CiU a la manifestació.
En aquesta línia, una altra de les exigències del PSC ha estat que abans de dissabte, els serveis de Rodalies de la línia del Garraf tornin a funcionar correctament. S'ha pressionat de valent a les empreses perquè retallin els terminis de reparació de la via 2. D'aquesta forma el PSC confia en haver desactivat part del malestar social. És clar que mentre el PSC treballa en silenci, cada cop que la ministra Álvarez obre la boca els arguments dels catalans per sortir al carrer no paren de créixer.
