Aquest dimarts comença el debat de política general al Parlament de Catalunya. Sobre el paper hauria de ser un debat diferent, no només perquè és el darrer de la legislatura, sinó també perquè arriba en un moment clau de la política catalana, després d'uns mesos convulsos i amb massa incerteses a l'horitzó com per limitar-se només a parlar de gestió.


Existeix la percepció general que el país està arribant a un final d'etapa i els polítics haurien no només de ser sensibles a aquesta percepció sinó a més, ser capaços de dibuixar camins de futur.

Catalunya viu una doble crisi. D'una banda, l'econòmica, que és global, però des del govern de la Generalitat es poden prendre mesures -modestes- per intentar pal·liar-la o per mirar d'estar ben preparats per sortir-ne aviat. Però també viu una crisi de projectes de futur, un cop constatat que el model d'estat de les autonomies pactat a la transició ha tocat sostre i que la propera sentència del Tribunal Constitucional acabarà d'enterrar. s aquí on els nostres líders tenen una oportunitat de lluir-se, almenys en teoria.

Un debat com el que comença aquest dimarts, no pot ignorar la gestió, perquè el govern l'ha d'explicar i l'oposició fiscalitzar-la, però limitar-se a la gestió seria un error que només contribuiria a augmentar la distància creixent entre la política i la ciutadania. s l'hora de la política, de posar propostes sobre la taula per superar la crisi econòmica i per dibuixar horitzons ambiciosos com a país que ens treguin de l'atzucac actual. Estarem atents, per veure si algú ens sorprèn.