Si algú tenia algun dubte que el PSOE de Zapatero és una versió moderna del cafè per tothom dels anteriors governs de l'Estat amb el resultat de les negociacions del finançament se li esvairà completament. Fer content a tothom és impossible. Els diners de l'Estat, i més en temps de crisi, són una manta curta. Si s'abriga Andalusia, Catalunya passarà fred, i a l'inrevés. I com que en el tema econòmic dos i dos fan quatre Zapatero s'ha de treure un as de la màniga que serveixi per fer veure que Catalunya faci un pas endavant sense comprometre les seves relacions amb altres territoris.
I vet aquí que ha trobat un bon argument: els recursos finalistes.
L'Estat augmentarà el finançament de Catalunya, però obligarà que els diners es destinin a serveis bàsics -educació, salut i dependència. Tot plegat, una manera de limitar encara més l'autonomia fiscal de Catalunya. Rebrem més diners, però no tindrem marge de maniobra per distribuir-los com millor ens convingui.
Tot plegat fa mala pinta perquè tot i que Zapatero pugui oferir un bon pessic de diners, serà a costa de l'autogovern de Catalunya. Tot plegat hauria de fer que els partits de govern s'ho rumiessin bé abans d'acceptar un acord, especialment ERC, a qui la jugada de Zapatero hauria de recordar les negociacions per la Llei de Dependència. Fa aproximadament un any, els republicans van votar al Congrés una llei que clarament envaïa les competències de la Generalitat a canvi de la promesa que l'Estat acabaria finançant els serveis. Quinze mesos després, la conselleria de Benestar i Família no pot assumir la càrrega que aquella llei li exigia.
No és, doncs, la primera vegada que Zapatero pretén que la Generalitat li faci els deures. I la situació és cada vegada més insostenible. Sense una bona sanitat i un bon sistema educatiu no hi ha país possible, però ha de ser la Generalitat qui triï com, quan i on inverteix els diners dels impostos dels catalans.
Com la Loapa de González o el intent de frenar el procés autonòmic d'Aznar, l'objectiu dels presidents espanyols no és altre que evitar l'asimetria de territoris com Catalunya. El parany de sempre, que la Generalitat governi la misèria i no pugui prendre decisions estratègiques, que són competència exclusiva de l'Estat. La història es repeteix.
