No parlem de futbol, parlem de política. Esportivament, Joan Laporta ja ho ha fet tot i estatutàriament no es pot presentar a la reelecció. Per tant, l'única feina que li queda és convocar eleccions i vetllar perquè el seu delfí, Alfons Godall, se'n surti i l'acabi succeint al capdavant de la presidència del FC Barcelona, tot i que les picabaralles dels darrers dies demostren que el laportisme no està unit.

Precisament, la data de les eleccions al Barça pot ser la primera pista de les intencions de Laporta en política. Si vol encapçalar una candidatura independentista a les eleccions catalanes de la tardor, li convé avançar tant com pugui les del club, per tenir temps de fer el salt. Però avançar-les al mes de març per exemple, té un problema, i és que ja no aniria com a president a la final de la Champions del mes de maig al Bernabéu, suposant que el Barça hi arribi. Tothom sap que una victòria a camp del Madrid reforçaria encara més l'èpica de Laporta davant unes eleccions catalanes. Per tant, la decisió no és fàcil.

Però abans de decidir la data de les eleccions al Barça, haurà de decidir si vol fer política i amb qui. Tot sembla indicar, pels gestos que ha anat fent els darrers mesos, que si fa política, ho farà per lliure, rebutjant el paraigües dels partits polítics tradicionals, actualment en crisi. Serien aquests partits els principals perjudicats per la decisió, perquè Laporta treu vots de tothom, però sobretot de CiU, ja que no s'ha amagat mai tampoc de la seva condició de persona liberal, pròxima a la convergent Fundació Catalunya Oberta, a la qual pertanyen els seus homes de confiança al Barça, com Xavier Sala Martín i Joan Oliver. Caldrà veure quina decisió acaba prenent, perquè segons algunes fonts, està rebent pressions precisament del món de CiU per ajornar el seu salt a la política.