La polèmica sobre el transvassament puntual de l'Ebre a Barcelona s'acaba. Ha estat un mes de maig plujós i els pantans catalans han deixat, de moment, enrera la situació d'emergència. Barcelona té ara aigua per aguantar fins que solucions estructurals com les dessaladores es posin en marxa. Hi haurà, però, interconnexió de les conques de l'Ebre i el Ter-Llobregat. Una infraestructura que es creu necessària per tenir-la a punt en moments d'emergència que facin necessària la captació de l'aigua de l'Ebre o, fins i tot, l'enviament d'aigua a Tarragona en cas d'una inminent contaminació de l'Ebre.
Durant tres mesos la Generalitat, i especialment el conseller Baltasar (que en condicions normals hauria de dimitir o ser cessat), han gestionat malament la crisi. Madrid no hi ha ajudat i ha tingut una actitud molt agressiva envers el govern d'Entesa però les declaracions contradictòries i els nervis i l'oportunisme mostrat per Esquerra i per ICV, que han volgut fer a l'hora de govern i oposició, no han ajudat a serenar el debat. Al PSC li ha costat, com sempre, plantar cara i ha defugit l'enfrontament frontal amb Madrid.
La conclusió principal que es pot extreure de l'actuació del govern és que hi havia, malgrat tot, una clara determinació per actuar i fer "el que calgués" per dur l'aigua. El tripartit aconseguia sobreposar-se a les tensions internes i a les pressions del territori per tirar endavant, quan calia, un projecte necessari. Però el desgast polític ha estat fort. En això hi ha un cert consens generalitzat però a Esquerra, per exemple, destaquen que cal ser més curosos amb les Terres de l'Ebre perquè els habitants d'aquesta zona duen anys suportant un dèficit important d'infraestructures bàsiques i, en canvi, veuen com quan ha calgut aigua per Barcelona projectes com el de la frustrada canonada es van aprovar i començar en qüestió de dies.
El president Montilla no surt de la crisi especialment reforçat tot i la seva determinació. Ha estat anant sempre a remolc. De Madrid i dels seus socis, que van veure a venir que el govern espanyol acabaria derogant el transvassament i van començar a demanar-ho, el vicepresident Carod el primer a través del seu bloc i uns dies després els dirigents d'Esquerra i ICV.
Un cop tancat el capítol de l'aigua, Montilla està ara més pendent de la negociació del finançament, que de moment ha començat amb una actitud quasi burleta del govern espanyol, que va enviar a la comissió bilateral d'afers financers del dimecres una delegació de baix nivell que no va traslladar cap proposta ni va avaluar la proposta catalana i, senzillament, es va limitar a escoltar les peticions catalanes i va tornar a Madrid.
