Vuit anys després de ser nomenat delfí de Jordi Pujol, Artur Mas es troba davant la seva última oportunitat per ser president de la Generalitat. Igual que per a Puigcercós i per a Montilla, el 2009 no ha estat un any fàcil pel president de CiU.

El tripartit ha aguantat molt més del que les previsions convergents tenien previst. La tasca d'oposició, a més, s'ha fet més difícil perquè, a diferència de la legislatura passada, les esquerdes entre els tres socis han estat molt menors.

La tasca de cap de l'oposició, a més, té un problema de visibilitat greu a l'esfera mediàtica. Li ha costat molt a Artur Mas que les seves propostes sortissin a la portada dels diaris o ocupessin un espai destacat als Telenotícies. Això es va notar sobretot en la negociació per al finançament. Tot i que l'acord a què van arribar Castells i Salgado no complia l'Estatut a Artur Mas i Convergència els va costar molt explicar la seva posició. Sobretot a partir que ERC es va sumar a l'acord i va deixar més sola que mai la federació nacionalista.

De tota manera, tot i que el tripartit estigui menys qüestionat que en anteriors anys, a favor de Mas juga el fet que Montilla ha estat incapaç de fer brillar l'obra de govern. En moltes ocasions s'ha vist a Montilla i els seus consellers superats per les conseqüències de la crisi. Això, no obstant, no ha estat aprofitat per Mas per burxar en les ferides, conscient que es podria interpretar com una deslleialtat perillosa per una part de l'electorat. De fet, es podria dir que en aquests darrers mesos les aparicions públiques del candidat convergent han estat de perfil baix.

Es tracta, però, d'una mena de pausa per afrontar un any en què el candidat multiplicarà les seves aparicions públiques. Conscient que l'any serà llarg, l'equip de campanya de Mas, encapçalat una altra vegada per David Madí, ha dissenyat una estratègia increscendo de manera que com més s'apropi la data triada -previsiblement a l'octubre- més es visualitzi el candidat. Això sí, aquesta vegada la campanya no estarà dissenyada per atacar el tripartit sinó per reforçar la imatge d'una Convergència que sap que tant important és mobilitzar el seu electorat com que part de l'electorat del tripartit es quedi a casa.