El Govern espanyol ha tornat a menysprear la voluntat del poble català amb la impugnació de la Llei de Consultades aprovada per 106 dels 105 diputats del Parlament de Catalunya. El "Congreso de los Diputados" va menystenir el voler del nostre poble quan no va voler prendre en consideració la proposició del nostre Parlament per celebrar un referèndum sobre la independència.
El Tribunal Constitucional del país veí va burlar-se del poble català quan el va qualificar de subespècie a la sentència contra l'Estatut aprovat en referèndum. En definitiva el Regne d'Espanya ha rematat el pitjor magnicidi contra la democràcia: prohibir que un poble expressi la seva voluntat. Cap Estat de tradició democràtica reaccionaria davant les manifestacions milionàries de 2010, 2012, 2013 i 2014 i les eleccions de 2012 com ho ha fet l'espanyol. La senyora Merkel mai hauria actuaria com el Govern espanyol si a Baviera es generés un moviment popular i unes resolucions parlamentàries anàlegs als catalans. El govern italià tampoc es tancaria com l'espanyol si sorgís una protesta com la nostra al Sud-Tirol. Només les arrels franquistes de l'actual règim espanyol expliquen la seva bunquerització.
Els catalans estem indefensos davant els hereus del franquisme i el proper dia 9 de novembre hem de transmetre aquesta desemparança al món, al costat de la nostra determinació de votar. Hem d'explicar als mitjans de comunicació internacionals que el Govern espanyol té tot el poder militar, judicial, polític, diplomàtic i que el nostre poble es troba desprotegit davant aquesta força.
Hem de repetir el que van fer, fa cinc anys, els ciutadans d'Arenys quan el poder judicial va prohibir la seva consulta: la va organitzar el poble"
El 9-N havíem decidit votar en una consulta vinculant per demostrar al món la nostra voluntat d'independència. Davant la prohibició de la consulta hem de reaccionar amb la més elevada dignitat democràtica, per tal de commoure la consciència dels demòcrates de tots els països. No ens convé que la Generalitat desacati el Tribunal Constitucional i doni una excusa al govern espanyol per intervenir els Mossos d'Esquadra i potser dels mitjans de comunicació públics catalans. No podrem obligar al PSC, el PP i Ciutadans perquè facin campanya electoral en defensa del manteniment de l'statu-quo.
Hem de repetir el que van fer, fa cinc anys, els ciutadans d'Arenys quan el poder judicial va prohibir la seva consulta: la va organitzar el poble amb el suport de les forces polítiques municipals. El 9 de Novembre l'ANC, els Ajuntaments que defensen la consulta i les entitats del Dret a Decidir han de posar les urnes davant dels col·legis electorals habituals i convèncer més de 2.500.000 de persones, més que al referèndum de l'Estatut, perquè vagin a dipositar la papereta acordada pels partits polítics de la consulta.
Hem de convertir el 9-N en el dia de dignitat democràtica. Aquest vot de protesta ha de mostrar el dolor que l'Estat espanyol ens han infringit. No podrem mostrar l'ambient festiu i colorista de les nostres manifestacions, sinó el patiment pel menyspreu espanyol a la nostra voluntat col·lectiva. Sofriment perquè el Regne d'Espanya no ens permet fer una campanya electoral normal com la d'Escòcia entre defensors i contraris de la independència.
Ràbia perquè els constitucionalistes no defensen la seva posició amb arguments, sinó prohibint votar. Per aquest dolor, sofriment i ràbia hauríem de posar damassos negres al costat de les estel·lades. La cantata "Campanades a mort" de Lluís Llach hauria de ser la banda sonora dels dies de campanya. I el dia 9 de novembre anar a votar amb samarretes negres i després de votar fer concentracions silencioses locals a les places majors de cada ciutat i poble. Aquesta jornada de dignitat democràtica d'una consulta insubmisa evidenciaria, alhora, la voluntat d'independència del nostre poble i la seva indefensió davant la prepotència del Regne d'Espanya que té tota la força.
A la jornada de dignitat democràtica del 9-N també hem d'interpel·lar als veritables demòcrates espanyols"
Els pagesos irlandesos desnonats de les seves terres pels senyors anglesos es trobaven condemnats a la misèria i vençuts com els catalans; es plantaven al camí dels palaus dels amos i feien vaga de fam fins a la mort. Fa uns mesos davant la prepotència del President Bauzá Jaume Sastre es va declarar en vaga de fam en defensa de l'escola balear. Potser ha arribat el moment de plantejar-nos aquesta forma de resistència no-violenta contra el menyspreu del Regne d'Espanya envers la voluntat del poble català. Vaga de fam per poder votar! Potser és la manera de fer arribar la nostra desemparança a l'opinió pública mundial i de tocar l'endurit cor dels dirigents europeus. També seria una crida emocionada als demòcrates catalans que creuen justa la consulta però no volen la independència: també ells tenen l'imperatiu ètic de votar en protesta contra la prohibició.
A la jornada de dignitat democràtica del 9-N també hem d'interpel·lar als veritables demòcrates espanyols, als que defensaven el dret a l'autodeterminació en la lluita contra el franquisme. Perquè els autèntic demòcrates són els primers interessats en saber si Catalunya forma part d'Espanya de manera voluntària o bé per la força. Els hem de recordar que el consentiment, tant en les nacions com en les relacions sexuals, és el que diferencia unes relacions consentides d'una violació.
La reacció contra la prohibició de la consulta no pot reduir-se a la resposta popular. Els nostres representants han d'estar a l'alçada de la mobilització del poble català i han de respondre en dos fronts. A nivell internacional el Parlament han de deixar de costat el Govern espanyol i apel·lar a les Nacions Unides per celebrar un referèndum d'autodeterminació. Encara que no hi hagi un procediment per tractar els casos dels territoris annexats per la força de les armes. Però és la manera més clara de mostrar al món de que no es tracta d'un afer intern espanyol.
A nivell electoral cal una resposta a les properes eleccions espanyoles, evocant el moviment de Solidaritat Catalana de fa un segle. Cal el compromís, ja ara, d'una Entesa per l'Autodeterminació, una candidatura unitària a les properes eleccions espanyoles amb l'exigència de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i el compromís de votar contra tots els governs espanyols que no l'admetin. Una candidatura destinada a perseguir amb les nostres memòries l'origen franquista de l'actual règim monàrquic. Perquè Catalunya potser no té força suficient per fer respectar la seva voluntat, però ha estat capaç, diverses vegades a la història, de desestabilitzar el Regne d'Espanya.
