Les darreres enquestes dels partits dibuixen un PSC guanyador de nou amb entre 15 i 18 escons però amb un marge molt estret entre el PP i CiU (entre 14 i 12), que segueixen lluitant per fer-se amb una segon posició que té un alt valor.

Amb el PP amb una més que previsible majoria absoluta al Congrés, el paper que facin els diputats del PSC a la cambra és totalment irrellevant i per CiU quedar per damunt o per davall dels conservadors espanyols no és una qüestió menor i condicionarà molt la relació entre el Govern d'Artur Mas i l'executiu de Mariano Rajoy.

Mentre Carme Chacón s'ha dedicat a mobilitzar els seus i intentat preparar la batalla de l'endemà al PSOE si els resultats de Rubalcaba no són acceptables (menys de 140 escons), la campanya de CiU ha acusat de forma molt evident els nervis de la federació i el seu candidat, Josep Antoni Duran i Lleida, per no repetir diumenge els èxits del 28 de novembre amb Artur Mas i del 22 de maig amb desenes d'alcaldes que van conquerir antics feus socialistes com Girona, Reus o Mataró. El fort suport mediàtic del Grup Godó (compartit aquest cop amb el PP) no sembla que hagi de ser suficient.
els estrategs de CDC insistien en que no podien dur el pacte fiscal "a una derrota electoral"
El pacte fiscal era el gran esquer electoral de CiU en aquesta campanya. Així ho havia plantejat  Artur Mas, que a la primera setmana de campanya ha tingut una presència quasi testimonial, durant els darrers anys vinculant la seva proposta estrella a les eleccions espanyoles. Ja uns dies abans de la campanya els estrategs de CDC insistien en que no podien dur el pacte fiscal "a una derrota electoral". A això se li ha afegit la convicció de que el PP, que ha menyspreat públicament la millora del finançament, no cedirà en aquest assumpte, més si no hi té cap obligació. Per això Duran ha centrat la campanya en les crítiques al PSOE i el PP i en demanar un govern de concentració espanyol amb presència de CiU que amplis sectors de la federació rebutgen. És possible que Rajoy ofereixi als nacionalistes entrar al govern com un gest de magnanimitat, però sembla difícil que Artur Mas hi accedeixi.

La mala campanya de CiU i de Duran ha donat ales a ERC. Alfred Bosch ha anat guanyant gruix a mesura que la campanya ha avançat i on no ha arribat ell ho ha fet Oriol Junqueras, que ha furgat tant com ha pogut en la tebior nacional de Duran per desconnectar-lo dels votants més sobiranistes. Els republicans, ara sí, ja han purgat el tripartit que encara van arrossegar a les municipals i sembla que han reconstruït part de l'espai independentista entorn seu tot i que encara amenacen de deixar descobert el flanc esquerrà. No arriben als nivells de 2003 o 2004, però ERC treu el cap. En tot cas, Catalunya es juga el diumenge si resisteix o no l'embat del PP i bona part de la legitimitat del discurs sobiranista.