En totes elles el president ha fet esforços per combatre la imatge excessivament burocratitzada i gestora que, fins ara, ha transmès el seu mandat. Ha faltat cor, ha faltat política, admet l'entorn del president. La lluita contra la crisis (encara que amb acords tant prims com els de la cimera anticrisi) ha ocupat Mas durant aquests dies i només la confrontació amb Madrid per la necessitat de reduir el dèficit i per la negativa de Zapatero a avançar els diners del finançament ha donat una certa èpica.

Aquest enfrontament no es pot interpretar, però, com un pols sobiranista. També Esperanza Aguirre o Francisco Camps s'enfronten cada dia amb l'executiu central i ningú qüestiona el seu profund espanyolisme.

Per ara Mas no s'ha servit de la situació financera de la Generalitat i dels problemes amb Madrid per reforçar la reclamació del Pacte Fiscal, que ningú a Madrid (ni a Barcelona) sap encara en què consisteix. CiU va començar parlant de concert i ara ja hi ha qui, raonadament, sospita que la cosa no passarà d'intentar un nou sistema de finançament. Un nou sistema que, si les tornes i la filosofia del sistema no canvien, no resoldrà el seu principal problema: que està molt lligat a la marxa de l'economia espanyola en el seu conjunt. El finançament de la Generalitat és absolutament depenent dels impostos que van més lligats a l'activitat econòmica i al consum, com són l'IVA, l'IRPF o els impostos especials. En aquest sentit, sembla urgent que es canviï totalment el model de relació i, sobre tot, que Catalunya quedi fora del règim comú.
També Aguirre s'enfronta amb l'executiu i ningú qüestiona el seu profund espanyolisme
Mas va comprometre deixar una Catalunya millor, mirar per les generacions que venen i construir el país. És la dèria del president Pujol, que tem que la pressió dels sector dels negocis i d'Unió debilitin aquesta tasca en benefici d'interessos empresarials i polítics. En l'àmbit de la comunicació hi ha, per exemple, una preocupació evident pel que pugui acabar passant amb estructures nacionals i d'Estat que el catalanisme havia reivindicat durant anys i que són entre els actius de l'anterior govern en el camp de la construcció nacional. És el cas del Baròmetre de la Comunicació o de l'Agència Catalana de Notícies, amb un futur més que incert els dos. De la seva desaparició se'n beneficiarien empreses privades espanyoles, com EGM, OJD o Sofres, i agències com EFE (del govern espanyol) o Europa Press (vinculada a l'Opus Dei). L'economia és important, però no pot anar en detriment de la política.