Barcelona · Els estrategs de CiU repeteixen una i altra vegada que no hi ha diferències a Catalunya entre l'esquerra i la dreta, que aquest no és el debat i que l'única frontera és entre els que són nacionalistes i/o sobiranistes i els que no ho són o se'n reclamen. Els fets, però, són tossuts i quan els debats són socials Artur Mas només troba suport en Alicia Sánchez-Camacho, amb qui a més pacta altres coses que poc tenen a veure amb les qüestions socials i, sobre el paper, amb el tema nacional, com ara la política de comunicació.

Artur Mas va defensar les retallades del seu govern davant un PSC que és incapaç de presentar alternatives creïbles i que va donant batzegades en la seva política d'oposició. No hi ha alternativa i si hi és ens enfonsarem com el Concòrdia repetia el president. El PSC no tenia alternativa i CiU apareixia al ple sense res a oferir al principal partit de l'oposició per pactar les polítiques per fer front a la crisi.
CiU sembla perduda en la seva política d'aliances. La distància nacional amb el PP és cada cop més gran i tampoc és capaç d'obrir aliances a altres forces

Ni són capaços de pactar les retallades i tampoc les polítiques de reactivació. Nadal només va ser capaç d'exhibir un cert acostament en el pacte fiscal, un assumpte que de tant perdut com el dóna tota la classe política catalana pot provocar que els socialistes es desmarquin del PSOE i donin suport a Mas en aquest tema. 

Mas va defensar les seves polítiques i va demanar als socialistes que siguin corresponsables amb les retallades com ell ho va ser amb Zapatero el maig de 2010, quan l'anterior president espanyol va acabar de cop amb les polítiques keynesianes, i com ara ho està sent amb Mariano Rajoy, donant suport a les lleis d'estabilitat, la reforma laboral o les retallades, la filosofia de les quals és compartida per CiU encara que en alguns casos atemptin contra l'autogovern.

Els socialistes no donen, però, el braç a tòrcer perquè Mas tampoc està disposat a revisar les seves polítiques, que els convergents entenen que a més han rebut l'aval explícit de les urnes tant a les eleccions municipals com a les espanyoles. Així les coses, CiU sembla perduda en la seva política d'aliances. La distància nacional amb el PP és, per força, cada cop més gran pels incompliments de Rajoy amb Catalunya i tampoc és capaç (per manca d'atreviment) d'obrir el ventall d'aliances a altres forces. La possibilitat d'avançar les eleccions pren cada cop més força.