L'unionisme civil té un gran problema : que són els que són. Així, tot i que canvien sovint de denominació tots ells pertanyen a les mateixes quatre o cinc associacions però acaben sent sempre els mateixos. Tots ells depenen, ja sigui d'una manera directa o indirecta, de la mateixa "mamella"...l'Estat.
Aquest és el que els crea i els manté. Un Estat que tot i mostrar un cert cansament pels fracassos acumulats els segueix alimentant.
Ara diuen que es diran Concòrdia Cívica i no deixen de ser la suma de Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Maragall, Empresaris de Catalunya, d'Espanya i Catalans i l'Associació per la Tolerància. Aquesta última històrica associació que porta anys intentant fer fracassar la immersió lingüística. Aquesta nova associació també té el suport del PP i Ciutadans, com no podia ser d'una altra manera. De fet a l'acte de presentació hi van assistir Albert Rivera, Inés Arrimades i Xavier-García Albiol.
Tot plegat una nova operació fruit de la mateixa desesperació de saber-se una minoria i de la presa de consciència que són els que ja són i no gaires més. Però mentre la "bossa" de les clavegueres continuï rajant ells continuaran treballant en contra del Procés i l'Estat no els deixarà caure.
Algunes veus des de Madrid comencen a demanar que hi hagi menys " tinglados" i menys "menjadores unionistes" i en canvi reclamen que s'ofereixi, d'una vegada per totes, algun tipus de sortida política a la situació de Catalunya: "Toquem de peus a terra i fem una oferta a la Catalunya real". Per això l'oportunista Enric Millo es manté a certa distància d'aquests opuscles unionistes i pretén que Madrid faci algun tipus de proposta que permeti trencar el bloc pel dret a decidir que avui representa el 80% de la població de Catalunya.
Algun dia algú hauria d'escriure la història de totes aquestes iniciatives farcides de vividors del gran negoci que per a ells representa Espanya.
