El curs polític enfila el seu final amb la vista posada al que passa a Madrid. Les eleccions espanyoles marcaran el rumb de la legislatura catalana, sobre tot pel que fa als pactes i als reptes que hagi d'assumir el govern de CiU.
Un govern que, d'entrada i davant la postura de socialistes i republicans, ha preferit teixir els primers acords tant a nivell nacional com local amb el PP. Els dirigents de la federació nacionalista situen la seva oferta de pacte fiscal, que Artur Mas presentarà al proper govern espanyol juntament amb la petició de recuperar les parts mutilades de l'Estatut i la capacitat de decisió en infraestructures bàsiques, com una darrera oportunitat d'establir una relació singular i amable amb Espanya.
Si el que reben és un cop de porta, caldrà explorar altres vies. Unes vies, les de la sobirania o l'exercici efectiu del dret a decidir, de les que Unió en desconfia totalment a l'igual que els sectors més tous de Convergència, que són partidaris de l''anar fent' i de gestionar d'una forma eficaç l'autonomia. La majoria de l'electorat i els militants de CiU són, però, partidaris de fer passos per obrir el meló de la sobirania si a Madrid no hi troben més que un cop de porta.
L'estratègia de Mas amb el pacte fiscal acontentarà els uns i els altres sempre que el PP, virtual guanyador de les eleccions espanyoles, no aconsegueixi la majoria absoluta. A hores d'ara, però, una majoria d'enquestes assenyalen aquesta possibilitat, que obligarà CiU a prendre la iniciativa. Sembla difícil, en aquest moment i en un context de majoria absoluta, que els conservadors espanyols rectifiquin l'actitud que van tenir amb Catalunya quan José María Aznar va tenir la majoria absoluta i van intentar recentralitzar l'administració i l'ensenyament o imposar el Pla Hidrològic Nacional. Així doncs tocarà fer passos.
L'any 1 després de la massiva manifestació del 10 de juliol posterior a la sentència del Tribunal Constitucional ha estat un any de pobre balanç nacional. CiU ha arribat al poder, l'ha ampliat i s'hi ha instal·lat de forma còmoda, i ERC està encara immersa en un procés de refundació interna que d'entrada durà Oriol Junqueras al capdavant de la formació. Uns i altres confien ara en refer ponts per evitar que, en un context de majoria absoluta de l'espanyolisme del PP, el catalanisme polític i CiU tornin a cometre l'error de caure en mans dels conservadors, que aquest cop ni tant sols han amagat el gir al centre.
