La militància de CDC, que havia mantingut un prudent silenci sobre algunes divergències sorgides, més que amb el procés amb algunes persones de l'entorn d'Artur Mas, ha començat a alçar la veu demanant responsabilitats i canvis en la direcció, així com una catarsi de les maneres de fer dels últims anys. I no només pel "cas Pujol".
Públicament, Convergència ha optat per mantenir el discurs optimista de la nit electoral, però portes endins proliferen les crítiques pel resultat obtingut per Democràcia i Llibertat el 20-D, que amb 8 diputats n'ha obtingut només la meitat dels que tenia fins ara amb CiU i se situa com la quarta força política a Catalunya. L'entorn del candidat, Francesc Homs, es defensava argumentant que "Si s'analitza tot el que ha passat, inclòs el cas Pujol, els cinc anys de d'acció de govern i la situació amb la CUP, el veredicte de les urnes no pot ser considerat dolent".
Però en converses privades es critica sobretot haver anat a les eleccions just després d'anunciar que el partit ja no serveix per concórrer sota un nou nom i per la campanya electoral ("la pitjor que hem fet", segons un destacat convergent), afegit al fet que a l'Hospitalet, Badalona, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, Esplugues, Sant Adrià de Besòs... Convergència és la sisena força, només per sobre del partit animalista PACMA i d'Unió.
