La proposta de reforma de la Constitució que, d'acord amb el PP, ha llençat aquesta setmana José Luis Rodríguez Zapatero ha tibat les costures dels dos grans partits catalans a Madrid, el PSC i CiU.Els dubtes al sí del PSOE s'han traduït en clares dissensions internes del seu sector més esquerranós, que encarna el corrent Izquierda Socialista, o en la rebel·lia del diputat Antonio Gutiérrez o el líder a Madrid Tomás Gómez.
Barcelona ·
La consagració de la rigidesa pressupostària i la forma en que es vol fer la reforma (per la via urgent i sense referèndum) han estès també la mala maror al PSC.
Els socialistes catalans veuen com creixen les veus, tant al seu electorat com a l'opinió pública, contràries a una reforma de la Constitució que, a més, pot atemptar contra l'autogovern de Catalunya furtant al Parlament la potestat de fixar l'endeutament de la Generalitat. Per a més inri, els senadors del PSC a Madrid són clau per, si ho volen, sumar-se a les minories que demanaran fer coincidir les eleccions del 20 de novembre amb el referèndum de la reforma constitucional i forçar-ne la convocatòria, ja que amb el seu vot es pot arribar al 10% dels escons necessaris de qualsevol de les dues cambres.
El PSC, immers en el seu debat congressual en el que proliferen les veus que demanen un gir a l'esquerra del partit, encara a contrapeu la reforma i alguns dels seus dirigents, com la diputada a Madrid Lurdes Muñoz, ja han mostrat dubtes públicament sobre la conveniència de tot plegat. A les portes de la campanya del 20-N els socialistes catalans estan desanimats en constatar com aquesta cessió davant el directori de dretes de la UE i el PP pot ser el toc de gràcia a la candidatura de Rubalcaba.
I a CiU la situació tampoc és molt més còmoda. Josep Antoni Duran i Lleida va acollir, d'entrada, de bon grat la reforma i fins i tot va afirmar que anava en la línea correcta. El mateix que dimecres mateix va afirmar a Prada de Conflent el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Però el sector sobiranista del partit i l'entorn d'Artur Mas, així com l'ala més progressista, tampoc estan gens convençuts de deixar que Duran es faci la foto amb Zapatero i Rajoy atenent als desitjos d'Angela Merkel. Un cop més la posició que defensa Duran no és l'hegemònica dins de la federació. Però com que els seus vots no són necessaris CiU es pot permetre el luxe d'abstenir-se. És l'opció que guanya més pes entre els dirigents de la federació.
