Després de quedar exclosa de la reforma constitucional, CiU ha donat per trencats els consensos i ha iniciat la transició nacional cap al dret a decidir. Ho va dir Artur Mas en el seu discurs com a president a la Diada i per tant, no hi ha marxa enrere.
És una sort nacionalment parlant que PSOE i PP excloguessin CiU de la reforma de la carta magna, perquè potser no estaríem on som avui.
També cal agrair al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que avali la decisió del Suprem de carregar-se la immersió lingüística. La reacció del govern ha estat de fermesa clara i contundent, com és propi d'un executiu nacionalista. De moment la Generalitat ha recorregut la llei, però ja ha avançat que si el resultat és negatiu, no pensa aplicar-la.
Per voluntat o perquè no té més remei, CiU està en posicions de clara fermesa nacional. La involució autonòmica impulsada pel PP i el PSOE l'obliga a mantenir aquesta actitud, que segurament serà cada cop més irreversible, sobretot si el PP treu majoria absoluta a les generals del 20-N.
Aquesta posició només té un problema: un taló d'aquil·les que són els pactes municipals amb el PP, primer a Badalona i aquest dilluns a Castelldefels. Es fa molt difícil d'entendre que la transició nacional vagi endavant depenent del PP en determinats àmbits institucionals, com els ajuntaments, però també la Diputació de Barcelona i el Parlament. Per fer creïble la transició nacional, CiU ha de canviar de socis i aquests no poden ser tampoc aquells que aproven amb el PP la reforma de la Constitució que va en contra de Catalunya.
