El procés català no té cartes amagades. El full de ruta està molt ben explicat en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que fa mesos que es poden consultar al web d'aquest organisme. La primera fase va ser l'intent de fer un referèndum, i va quedar tancada amb el cop de porta del Congrés dels Diputats del 8 d'abril de 2014.
Ara som a la segona fase, la consulta no referendària. Tothom sabia que la convocatòria quedaria suspesa un cop l'Estat la impugnés davant el Tribunal Constitucional, i, essent així, costa d'entendre que el govern català s'hagi mostrat tan vacil·lant des que la suspensió es va fer efectiva. Però també és veritat que, amb la convocatòria suspesa, la capacitat d'actuació del govern és limitada si no vol trencar obertament amb la legalitat espanyola.
A aquestes alçades sembla clar que el 9N no es podrà celebrar la consulta en els termes previstos a la llei. La qüestió que ara mateix debaten els partits pro-consulta és si hi ha alguna alternativa que permeti que el 9N, d'una manera o altra, hi hagi urnes. Sembla molt difícil, però cal explorar totes les possibilitats.
Mas i Junqueras estan obligats a entendre's: ells han d'encapçalar la gran candidatura del Sí-Sí"
En paral·lel, però, convé anar preparant la fase següent, o sigui les eleccions plebiscitàries. I aquí cal anar alerta, perquè la base social sobiranista difícilment entendria que tot plegat desemboqués en unes eleccions ordinàries on cada partit anés pel seu compte.
És veritat que la proximitat de les eleccions municipals dificulta l'entesa entre opcions polítiques que en l'àmbit local defensen tesis a vegades antitètiques. Però som en un moment excepcional i cal fer els esforços necessaris perquè les plebiscitàries comptin amb una candidatura unitària de tot l'espai independentista. Artur Mas i Oriol Junqueras estan obligats a entendre's: ells han d'encapçalar la gran candidatura del Sí-Sí.
