Els incidents al Parc de la Ciutadella han derivat en una nova crisi política que ha qüestionat, de nou, el cos dels Mossos d'Esquadra. Al conseller se'l va criticar de valent per un ús desproporcionat de la força, a través de la Brigada Mòbil, en l'operació de neteja de la Plaça Catalunya del 27 de maig.
I avui, els grups de l'oposició li retreuen que el dispositiu de dimecres al Parlament, quan una part dels manifestants 'indignats' amb la crisi econòmica va intentar rebentar el ple de pressupostos, fos insuficient i no garantís la integritat física dels diputats, alguns dels quals van ser agredits i insultats. Puig ha jugat amb el seu crèdit, perquè si bé és cert que els incidents han servit per desprestigiar de forma rotunda el moviment dels indignats a ulls de bona part de l'opinió pública també ho és que ara té "barra lliure", amb declaració institucional del Parlament inclosa, per usar la força contra ells. El mateix conseller va declarar, ja a primera hora de matí del dimecres, que per alguna cosa va fer ell el que va fer el 27 de maig malgrat les crítiques que el van obligar a comparèixer a la cambra.
Puig s'ha guanyat el respecte dels Mossos que mai va tenir Joan Saura des que és conseller amb el seu suport al cos i la recerca de complicitats més enllà del cercle polític i intel·lectual de CiU, però ha de tenir en compte que dimecres va jugar amb foc i que l'estat de gràcia no és etern. Només cal, sinó, pensar què haurien dit de Saura o de qualsevol altre conseller del tripartit si diputats de l'oposició haguessin sigut 'patejats', agredits i escopits, com els va passar a Marina Geli, Montserrat Tura o Joan Herrera.
Més enllà de la bronca sobre el dispositiu policial i la lògica pregunta de a què esperen per desallotjar la plaça Catalunya, més tenint en compte que l'assemblea de l'acampada va decidir abandonar-la i que només hi queda una colla d'irreductibles, va quedar també el discurs del president Mas, que va mostrar fermesa en el timó de comandament del Govern. I més quan, el dimarts a la reunió del consell executiu, es va sentir alguna veu que, atemorida pel que pogués passar, apostava per deixar acampar els indignats dins al Parc de la Ciutadella. El president va elevar el to en la seva compareixença i va tirar d'una solemnitat que sovint se li troba en falta a l'hora d'encarar els conflictes que genera la relació amb Espanya.
La capacitat d'arriscar de Puig i la solemnitat i fermesa de Mas, combinades, haurien de ser una bona garantia no només per resoldre els problemes d'ordre públic sinó també per encarar reptes com ara la negociació del pacte fiscal amb Madrid o per parar els peus als sectors de CiU que són partidaris de generalitzar i estendre els pactes amb el PP.
