La setmana passada va ser una mala setmana per Catalunya: va començar amb la notícia que el govern del PP frenava el procés de privatització del Prat, impedint així l'entrada d'actors institucionals i empresarials catalans en la gestió de l'aeroport, i va acabar amb el tancament de l'única companyia que havia convertit El Prat
en la seva prioritat amb l'objectiu de convertir-lo en un hub internacional.
Un nou fracàs que no cal buscar-lo en els responsables de la companyia, sinó en els entrebancs de tota mena que posa l'Estat, a través d'AENA, per impedir que l'aeroport de Barcelona aixequi el vol.
Aquesta nova derrota com a país se suma a la clara involució de l'autogovern que practica el govern de Mariano Rajoy amb l'excusa de la crisi, beneït per Brussel•les, i als successius impagaments de l'executiu central a la Generalitat dels 759 milions de l'Estatut i els 1400 dels Fons de Competitivitat. Tot això cal sumar-li el drenatge fiscal permanent que pateix la societat catalana, que lluny de disminuir, creix.
En aquest context, la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy a la Moncloa no hauria de ser una reunió cordial, de copet a l'esquena i de tornar cap a casa amb les mans buides. Catalunya està arribant a una situació límit a nivell polític i econòmic que requereix respostes urgents. És cert que CiU no té capacitat aritmètica per pressionar el govern espanyol al Congrés, però si que té majoria absoluta al Parlament per plantar cara a l'onada centralitzadora del PP. Si Rajoy no dóna resposta a les demandes del president de la Generalitat, CiU ha de canviar d'estratègia. Esperar que el PP pagui és una ingenuïtat i CiU té altres camins per forçar l'Estat, perquè té una majoria absoluta, amb ERC i ICV disposada a plantar cara.
El camí del PP només porta a la inanició nacional i a l'espoli com a país. No cal esperar més. És hora de plantar cara.
