Després de les eleccions del 20-N, només Artur Mas estava en condicions de prendre la iniciativa. I ho ha fet anunciant noves retallades a les condicions laborals dels funcionaris (una mesura que el govern no considera precisament impopular) i la pujada d'algunes taxes obrint, a més, la porta al copagament per les receptes mèdiques.
Ni cap dels presidents autonòmics que li queden al PSOE, immers en un procés intern en el que l'actual direcció intenta retenir com pugui el control del partit, ni els del PP, que esperen en tensió les primeres decisions que prendrà Mariano Rajoy i que no seran precisament populars, tenien el marge polític que té ell.
Les mesures són de les que agraden a Mas, de tall liberal perquè bàsicament van dirigides als funcionaris, una 'casta' per la que Mas i CiU no tenen precisament predilecció. El perill que tenen les iniciatives d'aquesta mena és que deixen el govern només en mans del PP.
De fet, els populars ja pressionen a Artur Mas i a Xavier Trias per formar part de l'ajuntament de Barcelona, igual que són a la Diputació o a l'ajuntament de Reus. Els convergents asseguren que no tenen opció i ja es veuen abocats a pactar els pressupostos amb el PP. Entenen que són els únics mínimament responsables en el context actual de crisi i que tancar les portes a l'entesa amb els conservadors tant a Barcelona com a Madrid és tancar les portes al pacte fiscal.
Mas sap que les concessions que pot fer a ERC són mínimes
I al fons apareix com a aliada potencial Esquerra. Oriol Junqueras ha mostrat bona predisposició a entendre's amb CiU, però no ho ha fet en base a programes i mesures, sinó simplement per una bona voluntat d'entendre's entre nacionalistes i de trencar el dol del tripartit, però poc més. Ningú de CiU s'ha reunit encara amb els republicans per plantejar retallades alternatives i Junqueras espera la trucada de la federació nacionalista per governar. Mas, però, sap que les concessions que pot fer als republicans són mínimes. El president vol exhibir una imatge de fermesa amb el dèficit i demostrar que el seu govern compleix i que és seriós. I que per això mereix ser ben tractat a Madrid. De fet, aquests dies Josep Antoni Duran i Lleida, reforçat després del resultat del 20 de novembre, ja intenta obrir vies a Madrid amb l'argument que el suport de CiU és qualitatiu per les mesures que pugui prendre qualsevol govern de l'Estat.
En tot cas, les retallades que Mas ha anunciat aquesta setmana l'acosten, pel seu contingut, més al PP. Però poc més podia fer ara el president.
