Aire fresc a la democràcia i proposta de millores en una situació de crisi. D'altres ja van avisar de seguida que el moviment pecava d'hispanocentrisme o bé que directament era totalitari, en menysprear a tots els que no pensessin com ells. Quan es van produir els fets de l'intent de neteja/desallotjament de Plaça Catalunya una gran part de la població van posar-se al costat dels indignats. Estar assegut davant d'un camió de la neteja que vol sortir de la plaça enduent-se les pròpies pertinences no és considerat greu, encara que legalment sigui considerat desobediència a l'autoritat.  Davant d'això, és fàcil que l'actuació de la Brigada Mòbil pugui considerar-se desproporcionada.

En canvi aquest matí ha estat diferent ja que s'ha intentat evitar la reunió del Parlament de Catalunya, votat per milions de ciutadans. La indignació amb l'actuació dels indignats no ha parat de créixer durant tot el matí com ho demostren el massiu ús de les etiquetes #aixino i #joambelparlament al Twitter. I aquí és on cal fer un matís important. Alguns dels que donen suport a l'acció diuen que el problema han estat els 10 o 12 violents que han increpat o que han ruixat amb esprai i marcat amb una creu l'esquena de diputats com Montserrat Tura. I que els altres han actuat pacíficament. Però no.

Aquest no és el problema, el problema és que centenars o milers de persones han intentant que el Parlament no es reunís. La immensa majoria d'aquests eren pacífics però la seva acció no només és legalment delictiva sinó que és considerada per la majoria de la població infinitament més greu que estar-se assegut davant del camió de la neteja. És, directament, un menyspreu a la voluntat popular, un atemptat a la democràcia. Els fets del matí han tensat la ciutadania. Alguns diuen que el moviment es cohesionarà però quedarà en evident minoria un cop perdut el suport difús d'una part important de la població.