I per això es va oferir a Artur Mas per fer tàndem electoral amb Duran a Madrid. El líder d'Unió no n'ha volgut saber mai res de l'únic fill del president Pujol que fa política. L'ha considerat sempre un independentista esbojarrat i difícil de controlar que li podia qüestionar l'erigir-se en única veu de la federació a Madrid.

Ara Pujol posa en un problema a Mas, que haurà de triar entre crear un problema a Duran i amb en Duran o desautoritzar el dirigent al qui ha confiat el partit. Pujol va demanar a Mas anar a Madrid i, davant el silenci d'aquest i la sensació que les coses es decantaven a favor de Pere Macias, va optar per fer el salt i postular-se directament. Ara és per tant el president qui ha de resoldre què fa i amb qui a Madrid, i més en un context de majoria absoluta que, d'entrada, convida a mostrar una posició més reivindicativa envers el PSOE i el PP, que previsiblement governarà, a la política espanyola.

Els convergents són conscients que amb majoria absoluta el marge serà escàs per no dir nul. I que Catalunya no aconseguirà res, per exemple en matèria de finançament autonòmic, que no es doni també a les altres autonomies, tal i com va fer José María Aznar amb el model de finançament autonòmic de l'any 2001, que va suposar un important salt negociat per Artur Mas i l'aleshores conseller Francesc Homs i Ferret però amb el qual Catalunya tampoc va aconseguir singularitzar-se.

En un context de crisi econòmica com l'actual és gairebé impossible que, si no hi ha un context de necessitat parlamentària que ho justifiqui, CiU aconsegueixi alguna contrapartida a Madrid. I Oriol Pujol ho sap i ho vol aprofitar per ser ell qui, des d'allà i mentre Artur Mas gestiona a la Generalitat, fa avançar l'agenda sobiranista. Caldrà veure fins a quin punt el president del govern el complau i amb quins suports compta dins del partit.