Fer de llebre als 80 anys. Aquesta és la realitat de Jordi Pujol. El qui durant 23 anys va ser president de la Generalitat està fermament disposat a refer la seva biografia i no passar a la història com un simple gestor de l'autonomia que, ara amb el PSOE i ara amb el PP, va buscar sempre l'entesa i l'encaix català a Madrid.
I el vell president, amb totes les seves contradiccions i arestes, s'ha abocat a fer de llebre d'una CiU que prioritza i sacralitza el discurs de la recuperació econòmica per damunt de l'eix nacional, que durant les darreres tres dècades ha estat el nervi cohesionador de la federació però sobre tot de CDC.
En la seva conferència a l'auditori de la Pompeu Fabra, Pujol no es va declarar independentista ni va dir si votaria en la consulta que el proper diumenge, 10 d'abril, se celebrarà a Barcelona -en declaracions a Catalunya Ràdio, però, l'expresident ha confirmat aquest dijous que ja ha votat anticipadament pel 'sí'. Però sí que va reforçar els arguments dels independentistes. El pacte fiscal (o el concert) si arriba benvingut serà, però interpretant a Pujol és evident que ja no podrà ser pres com una forma de resoldre l'encaix català a Espanya. Si hi és, serà un pedaç que ajudarà a reforçar el país, a reconstruir-lo i aixecar-lo, però no una solució. No serà una solució perquè, d'entrada, Madrid no el vol i està totalment condicionat a que CiU i Artur Mas tinguin, la propera primavera, un paper clau que els permeti condicionar la política espanyola.
Pujol ho sap i sap també que hi ha la possibilitat real que, si el PSOE segueix sense remuntar a les enquestes, el PP tingui majoria absoluta i l'aposta de Mas i de CiU per un nou model de finançament inspirada en el concert quedi en el no res perquè a la capital de l'Estat no en vulguin ni sentir a parlar. Si això passa les coses es precipitaran i cal anar preparant la infanteria. Després de la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació del 10 de juliol, la direcció de CiU va aconseguir retenir la pulsió sobiranista de les seves bases i el seu electorat amb l'oferta del concert. Però si l'estratègia de condicionar a Madrid fracassa, Mas haurà de fer un pas per retenir el suport aconseguit el 28 de novembre. I per això Pujol ja va per davant.
Mas tindrà el president al seu costat per fer el pas però sap que, al davant, s'hi trobarà Duran i Lleida, que voldrà positivitzar qualsevol gest (encara que sigui anecdòtic) que faci el nou govern del PP, que alhora tindrà una enorme pressió interna i externa no només per no fer cap nova cessió sinó per recular l'estat de les autonomies. I amb Duran hi haurà el Grupo Godó, els empresaris partidaris de refer ponts (i negocis rentables) i tot l'establishment català. Haurà de triar.
