Per exemple, Sant Josep de Calassanç ja defensava la nació catalana al segle XVI contra actuacions adoptades pel poder reial i la jerarquia eclesiàstica.

"Ara que alguns volen insinuar que la nació catalana és un invent recent dels independentistes, evoco una anècdota de la vida de sant Josep de Calassanç  ben il·lustrativa", escriu el savi escolapi Ramon M. Nogués en el quinzenal  "El Pregó".

El sacerdot català Josep de Calassanç (Peralta de la Sal, 1557 / Roma, 1648) va ser el fundador de les Escoles Pies. Ja en aquella època hi havia una ofensiva que avui se'n diria d'espanyolitzar Catalunya. Nogués explica: "Calassanç, com secretari del bisbe d'Urgell, assisteix a la visita canònica a Montserrat, on coneix les violències associades a l'intent de castellanització del monestir iniciat pels Reis Catòlics, que van forçar del Papa Alexandre VI la subjecció de Montserrat, rebaixat a priorat, a l'obediència de Valladolid.  Aquesta política va ser continuada per l'emperador Carles i per Felip II. Aquestes violències, que promovien l'entrada a Montserrat de novicis de Salamanca i Valladolid i impedien les entrades de catalans, van arribar a generar disturbis greus".

Calassanç pren postura a favor del poble català. Així es demostra  en cartes que envia a responsables de l'Església. Explica al pare sicilià Melcior Alachi que regeix una casa escolàpia a Guissona: "La nació catalana no té igual en el món per a qui s'hi porta bé. I tot el contrari per al qui s'hi porta malament". Insisteix en una altra carta: "La nació catalana és singular en benvolença per a qui s'hi porta bé, perquè son persones pràctiques i de gran judici i prudència, com vostra reverència ho experimentarà si es comporta amb ells amb les qualitats d'un bon religiós".