L'alcalde Xavier Trias no es mostrava sorprès aquest matí després de saber, per la premsa, que finalment el TC ha atorgat el novè regidor al Partit Popular en detriment del seu grup municipal.
L'escalada de recursos judicials entre els dos partits ha acabat perjudicant el grup de CiU, que ha vist com el TC ha validat els 57 vots nuls que la formació d'Alberto Fernández Díaz considerava correctes. Trias ha insinuat a Catalunya Ràdio i l'agència Efe que la decisió del TC ha estat favorable al PP per la parcialitat política del tribunal ja que "hi ha dos blocs, uns d'un sector, uns altres de l'altre, i els que estem al mig, doncs a palmar". El procés que ha seguit la disputa del regidor entre CiU i PP després del 22 de maig ha estat ple de sorpreses, recursos i contra recursos. Inicialment la Junta Electoral Central donà la raó a CiU: els més de 100 vots que el PP volia considerar vàlids contenien creus, que marcaven candidats com si fossin les eleccions al Senat i, fins i tot, incloïen propaganda electoral. No obstant això, el PP va presentar un recurs al TSJC per mirar de recuperar les poques dotzenes de vots que els separaven del novè regidor.
L' alt tribunal català va donar la raó als populars, i va validar 57 vots (en necessitaven 56), però poc després el mateix tribunal publicà una resolució que aclaria que tres vots no eren vàlids ja que tenien guixades o altres incidències. Val a dir que els 54 vots considerats vàlids pel TSJC van ser acceptats perquè un acord de la Junta Electoral Central del passat 27 de gener va establir que les paperetes amb candidats marcats es considerarien vàlides. Malgrat tot, tres vots dels 57 en litigi no reunien els criteris suficients i el regidor passava a mans de la formació de Trias.
Ara, però, la decisió del TC, que serà notificada a les parts durant el dia d'avui, valida tots els 57 vots del PP, és a dir, un més dels que Míriam Casanova (PP) necessitava per desbancar Elena Turalló (CiU) del consistori barceloní i esdevenir la novena regidora dels populars. Així, amb la decisió del TC, el PP consolida el seu millor resultat de la història al cap i casal. Segons Trias, però, el ball de regidors no afectaria la composició del Govern local ja que el cartipàs fou dissenyat comptant que finalment tindrien catorze regidors.
Un cop més és el TC qui decideix sobre l'agenda política catalana. Tot i el caràcter anecdòtic, fins a cert punt, de la decisió del tribunal, convé tenir present que fou el mateix Constitucional que, amb la sentència de l'Estatut, modificà el Títol III i impedí que el TSJC quedés com a darrera instància judicial a Catalunya. I vet aquí que la decisió sobre el regidor de la ciutat comtal és un bon exemple de les conseqüències de la sentència: el TC decideix.
