Aquella Diada, i aquella manifestació multitudinària del Passeig de Gràcia, va ser clau perquè l'exigència de llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia acabés sent una realitat. Ara, 35 anys després, les exigències de la societat catalana són ben diferents. En el context d'una crisi econòmica que provoca que l'encaix de Catalunya a Espanya grinyoli més que mai, el sobiranisme ha decidit aixecar la veu i ha aconseguit fet d'aglutinador del conjunt del catalanisme.

Els intents, desesperats, dels autonomistes Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro per intentar desprendre la manifestació de la seva motivació independentista quedaran en una anècdota grotesca l'11 a la tarda. Ja la manifestació del 10 de juliol de 2010, convocada com a rebuig a la sentència del Constitucional retallant l'Estatut i amb un lema molt més ambigu, va acabar convertida en un clam independentista. Aquest cop es farà encara més evident.
La desafecció política que es pot covar a la societat catalana pot tenir ser molt perillosa"
El gran dilema, i el gran drama del sobiranisme, és: ¿I l'endemà què? La magnitud de la manifestació serà una interpelació directa als polítics i sobretot a CiU, la coalició governamental, que està obligada a anar arraconant l'ambigüetat (Jordi Pujol dóna per morts i enterrats els anys de la 'puta i la Ramoneta') i fer passos decidits. Cap al dret a decidir, és obvi, però sobre tot cap a l'estat propi. L'exigència cap a CiU de gran part de la seva base electoral arriba en un moment d'escàs poder polític de la Generalitat.

Amb la Generalitat rescatada, i per tant intervinguda, el marge per fer política, i més si és en clau nacional, es fa cada cop més petit per les vies convencionals. Artur Mas haurà de ser imaginatiu i, sobre tot, valent. El temps del tacticisme s'acaba i els pactes amb el PP, que en cap cas està disposat a concedir el pacte fiscal en la línia del concert o quelcom que se li assembli, cada cop seran més difícils.

Si Mas s'amaga, no fa el pas i segueix jugant a la puta i la Ramoneta pot ser que torni a guanyar les eleccions perquè no hi ha alternativa. Però la decepció i a la desafecció política que es pot covar a la societat catalana pot tenir ser molt perillosa. El president haurà de prendre bona nota de la Diada, fer-ne una lectura adequada i actuar. I fer-ho amb valentia i buscant complicitats.