Al Principat la tal majoria s'expressa a través d'un programa autodeterminista/independentista, mentre que a Espanya es prefigura una insòlita aliança de salvació nacional ―PP, PSOE i Ciutadans― la principal comesa de la qual serà, precisament, derrotar aquest programa. A Espanya hi ha una força emergent i ambiguament antagonista que defensa el dret a l'autodeterminació de la nació catalana i, ja no al Principat, sinó al món dels conceptes cabalment definits, el dret a la lliure determinació i no haver de demanar permís per determinar-se són, exactament, la mateixa cosa.

Podem ha doncs de superar la pantalla del fetitxitzat referèndum i gosar acceptar el moviment real de la història ―si és que JxS i la CUP, és clar, decideixen moure-la"

-Ara que sabem que les Corts post 20-D tampoc no aprovaran una consulta vinculant sobre la independència del Principat, ¿què significa la proposta podemita de tornar a traslladar la demanda d'un referèndum al Congrés ("tornar a la pantalla del referèndum") sinó abraçar l'antinòmia segons la qual el Principat és lliure de decidir el seu estatus polític només en la mesura que li ho permeti la legalitat espanyola? ¿Què significa doncs sinó acceptar que Catalunya no és un subjecte de decisió en absolut?

-Proclamar que Catalunya té dret a autodeterminar-se quan, de fet, ja s'està autodeterminant, més que una forma de solidaritat retòrica hauria de ser, consistentment, una mena d'acte performatiu: proclamar-ho i fer-ho (contribuir activament a la lliure determinació del país) haurien de ser la mateixa acció. Podem ha doncs de superar la pantalla del fetitxitzat referèndum i gosar acceptar el moviment real de la història ―si és que JxS i la CUP, és clar, decideixen moure-la.