El concepte crisi és avui dia i des de fa anys en boca de tothom. La seva màxima plenitud i extensió arriba, però, quan se l'associa al sector de la premsa escrita, on hi representa un paper d'autèntic esquelet en el qual
es recolza la professió des dels seus inicis.
A Catalunya, aquesta realitat variable però inamovible ha modificat de manera constant la presència de la llengua pròpia a les capçaleres, una acció que ha anat en favor de les injustícies històriques i polítiques patides al llarg dels anys en matèria lingüística. El català a la premsa escrita ha estat catapultat, però, a través de tres moments clau en la història del periodisme català i gràcies a tres grans canvis en la premsa del país des de la restitució de la democràcia.
Segons la publicació "Capçalera", revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el primer va protagonitzar-lo el diari Avui amb la seva irrupció com a primer diari en català després de la Guerra Civil espanyola. El segon salt es troba al 1997, amb l'adveniment de l'edició en català d'El Periódico de Catalunya -sense oblidar El Segre, que ja havia incorporat aquesta doble edició en castellà i català un any abans-, i la darrera de les passes endavant ve advertida per un futur proper en el qual totes les capçaleres editades a Barcelona convergiran en una única llengua: el català.
"El 2011 pot donar-se per primer cop en la història, que totes les capçaleres de Barcelona s'editin en català" explica "Capçalera" a través de les declaracions de Jaume Guillaumet, catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest fet, ara encara a mig camí -El Periódico de Catalunya de moment ven un 40% d'edicions en català- ve catapultat a una velocitat molt superior als canvis anteriors per dos motius clars: el suport tecnològic i la facilitat que aquest aporta a l'extensió i ús de la premsa escrita en català a través de la xarxa, i els últims moviments en el sector protagonitzats per la irrupció del diari Ara, íntegre en català i multisuport, i l'anunci de La Vanguardia d'engegar d'una definitiva vegada la seva versió en llengua pròpia.
La conjuntura i el teixit econòmic base, però, no abandonen, i la paraula crisi ha d'acompanyar encara aquest darrer salt en un sector on el lector de premsa ha anat constantment a la baixa tot i l'oportunitat sorgida per les noves tecnologies. Guillaumet ja avança la incongruència: "Es pot donar l'aparent contradicció que en un moment de crisi de la premsa en paper es doni la major oferta de premsa en català de la història contemporània".
