El molt liberal ministre Molina segueix errant-la amb el discurs. Arran de l'atorgament del premi Cervantes a l'escriptor Juan Marsé -la primera vegada que s'atorgava a un autor català- va aprofitar per deixar anar una perla: "Marsé ha contribuido a la defensa en Catalunya de una lengua que hablan 500 millones de personas". El poti poti d'idees confuses que conté una sola frase és meritori. I insisteix en la construcció d'una imatge allunyada de la realitat: que el castellà necessita defensa a Catalunya, una idea que els altaveus més cavernaris gaudeixen repetint i propagant. 
Cal dir que, en aquest cas, Marsé va posar les coses a lloc i, amb el seu to sec habitual, va explicar que, si la Guerra Civil no hagués existit, hauria escrit la seva obra en català, que al cap i a la fi és la seva llengua materna. I va defensar la llibertat de cada autor d'escriure en la llengua que vulgui. Contraposar la visió del conseller Tresserres -que busca que la llengua sigui atractiva i que defensa un criteri d'omni-inclusió- amb la visió de Molina, molt més arnada i que vol polaritzar el conflicte des de la banda dels guanyadors, fa reflexionar sobre el paper d'un ministeri de Cultura que, fins a nova ordre, hauria de ser-ho de tots els súbdits espanyols, inclosos els que s'expressen en altres llengües i, fins i tot, d'aquells que signarien per independitzar-se.
  Que recordi el ministre Molina que transferir competències no l'exonera de bastir un discurs que, d'acord amb la Constitució que ha jurat i tant defensa, es basa en el respecte de les nacionalitats incloses a l'Estat.