Amb una participació lleugerament inferior que en les darreres comunals del 2003, 13.951 votants de 19.304, un 72'3% dels electors del Principat d'Andorra, van fer efectiu el seu vot diumenge en una jornada electoral marcada per la cordialitat i sense més incidències que els mateixos resultats, alguns dels quals sorprenents. El grups independents s'han imposat amb clara majoria en dues parròquies i en la resta s'han revalidat formacions  

La candidatura independent d'Antoni Martí, que recordem que va abandonar les files liberals, ha arrasat a Escaldes Engordany amb el suport del 70% dels vots deixant sorpresa a l'Alternativa de Francesc Casals, amb 2 consellers al comú. Assumint l'oposició, Francesc Casals deixava entreveure la decepció que candidats i simpatitzants de l'Alternativa van endur-se ja amb els primers 500 vots escrutats. Una derrota que per Casals només té un nom: plebiscit al cònsol sortint. Escaldes ha estat una de les parròquies amb menys participació, un 72'8% 2.987 votants de 4.104 electors.

L'altra sorpresa de la nit la va donar Acció comunal d'Ordino, liderada per Ventura Espot que, amb un 39% dels vots ha desbancat els liberals, fins ara governant, que estaran a l'oposició amb els mateixos 2 consellers que l'Alternativa. Ordino serà l'única parròquia que tindrà tres colors al comú. Ordino ha estat la parròquia amb més participació, un 86'88%, 848 votants de 1.092 electors.

A la resta de parròquies tot ha anat més o menys sobre el previst, i es mantenen els colors liberals amb els independents a La Massana, Canillo i Sant Julià, i l'Alternativa revalida a la capital i a Encamp.

A Andorra la Vella, es manté la llista de l'Alternativa a la majoria comunal amb Rosa Ferrer, que s'ha imposat amb el 54% dels vots, al capdavant. A l'oposició només hi haurà tres consellers de progrés comunal perquè els verds queden fora amb un 7% de participació. Aquests resultats han passat factura a la coalició PLA CDA, al capdavant de la qual Pere Cervós lamenta que molta gent no hagi entès el pacte. De fet, es rumoreja que la propera setmana podria tenir lloc una dimissió en bloc de l'executiva del PLA d'Andorra la Vella. La capital ha destacat per ser la parròquia amb més baixa participació, un 64%, 3.829 votants de 5.983 electors.

Parlem d'una altra parròquia perquè ni el rebombori generat per Naturlàndia, el toboronc i el vial ràpid de Sant Julià, han pogut tombar el continuisme dels liberals lauredians de Josep Pintat, que han guanyat els comicis amb un 59% dels vots, deixant 2 consellers a CDA i amb 279 vots a l'Alternativa que queda fora de l'oposició. Sant Julià, amb quasi un 74% de participació ha estat la tercera per la cua, amb 740 electors de 2818 que no han passat per les urnes.

Qui repeteix també pels liberals és Josep Maria Camp a la Massana, amb un 58% dels vots i tres dels consellers que se'n van a l'Alternativa de Pere López. 1.561 votants de 1976 han passat per les urnes, gairebé un 80% de participació.

Enric Casadevall és l'altre cap de llista liberal que revalida el càrrec de cònsol amb un aclaparador 77% dels vots, emportant-se 12 consellers i deixant-ne 2 per l'Alternativa a l'oposició. Canillo, amb més d'un 83% de participació, és la segona parròquia on més electors han fet efectiu el seu vot: 590 de 708.

Qui repeteix de l'Alternativa és Miquel Alís, al capdavant d'Encamp, amb 100 vots més que Units pel Progrés, un marge superior al que va haver-hi el 2003. Amb tot, Alís ha lamentat la baixa participació que hi ha hagut a Encamp que ha estat de quasi un 75% de votants a les urnes, 1956 de 2.623.

Els verds han quedat fora del comú tot i que han tret la participació més alta de les tres llistes ecologistes, un 10%.

La cursa cap a les urnes ha deixat cansament generalitzat entre els candidats. No serà però, fins d'aquí a un parell de setmanes que els nous ocupin els càrrecs i els que revaliden continuïn el que ja van començar. La feina la tindran ara els ciutadans, qui amb el vot de confiança veuran o no complerts els promesos programes electorals. Les urnes comunals, de moment, guardades fins d'aquí a 4 anys. Els andorrans, però, seran cridats a votar, d'aquí a 2 per les generals.